No acostumo a creure en les casualitats, i la destitució de Consol Pla coincidint amb la marxa d’Antonio Cárdenas com a candidat del PSC, no me la vaig creure mai. Sempre he pensat que era una estratègia de l’alcalde i el temps, segurament, m’està donant la raó. Darrera de totes les decisions que afectin al govern de la ciutat i a la coalició d’ICV-EUiA hi ha el senyor Morral i no es dona cap pas endavant sense que estigui meditat fins les últimes conseqüències. I aquesta destitució, òbviament, només era una estratègia més amb uns objectius molt clars. La ciutat passa a un segon terme i la responsabilitat de l’alcalde queda en entredit, però això, desgraciadament, és el menys important: primer hem de mantenir la poltrona.
L’objectiu està clar: Morral vol guanyar unes eleccions. És un perdedor d’eleccions professional, mai les ha guanyades i el seu gran objectiu és guanyar-les i governar amb molta més comoditat Cerdanyola. Va pensar que aquell 28 de setembre era el dia ideal per a començar una nova etapa i va cessar a la Consol Pla. Ara toca aguantar com sigui i allargar aquesta situació d’excepcionalitat tot el que sigui possible: amb una mica de sort arribem a les eleccions amb Morral com alcalde (pensen els d’esquerres de debò) . Els demés partits presents al ple municipal han aguantat totes les negociacions amb ICV-EUiA posant pal a les rodes, demanant alcaldies rotatives (però que és això?) i demés impossibles de complir. L’objectiu ja l’he comentat: aguantar, aguantar i aguantar; allargar, allargar i allargar. Amb una mica de sort el vaixell arriba a port. Morral queda com un màrtir, continua sent un alcalde de debò i es presenta a les eleccions amb la cantarella del “Pobrecito de mí” i amb la victòria com a gran desig.
Ha arribat l’hora de no esperar més, s’ha d’actuar. Si ICV-EUiA no vol govern de concentració, que no participi, però Cerdanyola ha d’avançar i per això necessita un nou govern: fort, estable i capaç de tirar endavant tots els projectes importantíssims que tenim actualment en un context de crisi econòmica. El PSC és ara per ara l’únic partit polític capaç de liderar un nou govern a Cerdanyola: és el moment de moure fitxa i agafar la responsabilitat de governar. Morral ha de passar a la oposició, i des d’allà si vol (pot) guanyar les eleccions i no tornar a perdre-les com ha fet sempre.
dijous, novembre 19, 2009
dimarts, novembre 17, 2009
Sostres deixa l'Avui
Una mala notícia: Salvador Sostres deixa d’escriure al diari Avui. De moment poques són les explicacions que ha donat el seu director Carles Flo. Ja sabeu que independentment de les diferències ideològiques, sempre he defensat al Salvador Sostres i l’he considerat- i el considero- el millor columnista del nostre país. A més, mantinc una certa amistat gràcies a que un bon dia ,ja fa uns quants anys, és va posar en contacte amb mi per un escrit que vaig fer al meu bloc. M’ha demostrat ser un excel•lent escriptor i una persona fantàstica en tots els sentits. Des d’aquesta casa, que la visita en més d’una ocasió, li vull donar tot el meu recolzament: estic segur que no trigaràs en trobar un altre mitjà on poder fer el que més t’agrada i el que millor saps fer, escriure.
Adéu (Article de l'AVUI de demà)
Aquesta és la meva darrera columna a l’AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M’ha ofert de conservar l’entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra. És l’hora, doncs, d’acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i per tant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constar el meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m’han llegit amb plaer i als que m’han llegit amb fàstic, als que han patit llegint-me i als que no sempre s’han sentit ben tractats. Als tots els que, encara que no ens coneguem, hem fent junts aquest camí des del principi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no em llegeixen, i als molts joves que m’acaben de descobrir. Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web, salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré una valoració més extensa del que penso que ha passat amb aquest final precipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que així s’acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldria tenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el final d’aquesta columna. En fi, algun dia havia d’arribar l’adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l’última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.
Enllaç a la pàgina web de Salvador Sostres
Adéu (Article de l'AVUI de demà)
Aquesta és la meva darrera columna a l’AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M’ha ofert de conservar l’entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra. És l’hora, doncs, d’acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i per tant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constar el meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m’han llegit amb plaer i als que m’han llegit amb fàstic, als que han patit llegint-me i als que no sempre s’han sentit ben tractats. Als tots els que, encara que no ens coneguem, hem fent junts aquest camí des del principi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no em llegeixen, i als molts joves que m’acaben de descobrir. Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web, salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré una valoració més extensa del que penso que ha passat amb aquest final precipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que així s’acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldria tenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el final d’aquesta columna. En fi, algun dia havia d’arribar l’adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l’última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.
Enllaç a la pàgina web de Salvador Sostres
dimecres, novembre 11, 2009
Reforma de l'Impost de Successions
Ja vaig escriure fa unes setmanes la meva opinió sobre l’Impost de Successions que tenim a Catalunya. Donava suport a la proposta de CIU d’abolir-lo completament: per insolidari, injust, desproporcionat i per recaure sobre les classes mitjanes i baixes i no sobre les grans fortunes com hauria de ser . M’han sorprès la quantitat de persones que m’han donat l’enhorabona per expressar la meva opinió, i també he de dir que és bastant generalitzada l’opinió que aquest impost s’ha de suprimir o , almenys, buscar una fórmula perquè sigui més just. També és important apuntar que l’únic argument dels que encara defensen aquest tribut és que en la majoria del països de la UE encara existeix. En fi, argument ben pobre: per aquesta mateixa raó hauríem d’abolir els matrimonis homosexuals perquè Espanya és dels pocs països europeus on existeix legalment.
Ara sembla que el debat està a primera fila del debat polític i els partits catalans estan negociant per tal d’arribar a un acord. Almenys, sembla, que tots coincideixen en que l’impost, tal i com està formulat a dia d’avui, està totalment injustificat i cal buscar maneres per fer-lo més igualitari i just. Per tant, els abolicionistes de l’impost hem donat un pas endavant: no desapareixerà, però és farà una reforma que el faci, segons el meu punt de vista, una miqueta menys injust.
És veritat que cap reforma evitarà la major injustícia de l’impost: les grans fortunes no el paguen perquè tenen mecanismes per evitar-ho, com per exemple, tenint el seu patrimoni en societats. Però almenys farà que molta gent que tenia seriosos problemes per pagar l’impost (fins i tot arribant a demanar hipoteques!) , ara no pagarà o ho farà amb una quantitat molt més petita. En definitiva, benvinguda sigui la reforma, però no podem oblidar que la fi d’aquest tribut és la seva eliminació pràcticament total.
Ara sembla que el debat està a primera fila del debat polític i els partits catalans estan negociant per tal d’arribar a un acord. Almenys, sembla, que tots coincideixen en que l’impost, tal i com està formulat a dia d’avui, està totalment injustificat i cal buscar maneres per fer-lo més igualitari i just. Per tant, els abolicionistes de l’impost hem donat un pas endavant: no desapareixerà, però és farà una reforma que el faci, segons el meu punt de vista, una miqueta menys injust.
És veritat que cap reforma evitarà la major injustícia de l’impost: les grans fortunes no el paguen perquè tenen mecanismes per evitar-ho, com per exemple, tenint el seu patrimoni en societats. Però almenys farà que molta gent que tenia seriosos problemes per pagar l’impost (fins i tot arribant a demanar hipoteques!) , ara no pagarà o ho farà amb una quantitat molt més petita. En definitiva, benvinguda sigui la reforma, però no podem oblidar que la fi d’aquest tribut és la seva eliminació pràcticament total.
dilluns, novembre 09, 2009
dimecres, novembre 04, 2009
Morral no dimiteix
És dimecres 4 de novembre i el senyor Morral continua sense dimitir… ICV-EUiA anteposa la alcaldia a qualsevol pacte a la ciutat, tot el contrari del que havien afirmat només dies abans. Mentides, mentides i més mentides. La ciutat no pot esperar més, si ICV-EUiA no és puja al tren del govern de concentració donada la situació d’excepcionalitat (encara no reconeixen que la situació és aquesta!) , és quedarà a l’estació; però la que no pot quedar aturada és Cerdanyola. La moció de censura ha de ser immediata si el senyor alcalde no pensa marxar del seu càrrec. L’alcalde i el seu partit estan quedant en evidència demostrant que els seus interessos estan per sobre dels de la seva ciutat; trist i m’agradaria escriure un altre cosa, però veient els esdeveniments de les últimes setmanes, és l’únic que puc escriure. Per cert, és dimecres 4 de novembre i el senyor Morral continua sense dimitir...
divendres, octubre 23, 2009
Morral: Bon vent i barca nova
El pacte de govern que mantenia al senyor Morral a l'alcaldia s'ha trencat avui: ni el 28 de setembre, ni quan CIU és posicionava amb la seva cap de llista, ni quan l'alcalde destituí als dos regidors Alfons Escoda i Fèlix Riba, etc. ; realment el pacte s'ha trencat avui quan el nou president del PP de Cerdanyola, Manuel Buenaño, feia aquestes declaracions en roda de premsa:
Manuel Buenaño anuncia que el proper 1 de novembre serà el nou portaveu del grup municipal, en substitució d'Antonio González i que, per donar exemple d'austeritat no tindrà cap problema en "renunciar als 60 mil euros anuals que cobrava l'anterior portaveu", però exigeix la mateixa acció a la resta de polítics locals.
Aquest pacte de Cerdanyola era aguantat, sustentat, consentit i utilitzeu la paraula que vulgueu per un pacte entre Antoni Morral i Antonio González a canvi d'un sou. És trist, però és la realitat que ja molt pocs a la ciutat discuteixen. Morral dona un sou de 60.000 euros anuals i el González li garanteix que tindrà els seus vots sempre que els necessiti, ja sigui en forma d'abstenció o vot afirmatiu. El d'ICV tan content perquè ja té els seus vots per ser alcalde i el del PP igual o més: aconsegueix un sou que ja m'agradaria a mi cobrar-lo i, a més, aconsegueix que els sociates no tornin a governar Cerdanyola. Ja ho tenim tot cuinat, ja ho tenim tot fet.
A partir d'ara no existirà aquest sou i el González no serà portaveu. El pacte s'ha trencat, ara sí s'ha trencat definitivament i cap partit té res que l'uneixi a cap altra més enllà de la responsabilitat i les ganes de buscar una solució per la ciutat.
Les coses han canviat molt a Cerdanyola des del dia 28 de setembre amb la destitució fulminant de Consol Pla, però hi ha una cosa que no canvia: l'alcalde continua sent el mateix. El gran culpable de tenir la situació de més ingovernabilitat a la ciutat des de l'inici de la democràcia continua al seu despatx a l'Ajuntament. Morral, si us plau, pel teu bé, pel de Cerdanyola i per tots els que vivim en ella: bon vent i barca nova.
Manuel Buenaño anuncia que el proper 1 de novembre serà el nou portaveu del grup municipal, en substitució d'Antonio González i que, per donar exemple d'austeritat no tindrà cap problema en "renunciar als 60 mil euros anuals que cobrava l'anterior portaveu", però exigeix la mateixa acció a la resta de polítics locals.
Aquest pacte de Cerdanyola era aguantat, sustentat, consentit i utilitzeu la paraula que vulgueu per un pacte entre Antoni Morral i Antonio González a canvi d'un sou. És trist, però és la realitat que ja molt pocs a la ciutat discuteixen. Morral dona un sou de 60.000 euros anuals i el González li garanteix que tindrà els seus vots sempre que els necessiti, ja sigui en forma d'abstenció o vot afirmatiu. El d'ICV tan content perquè ja té els seus vots per ser alcalde i el del PP igual o més: aconsegueix un sou que ja m'agradaria a mi cobrar-lo i, a més, aconsegueix que els sociates no tornin a governar Cerdanyola. Ja ho tenim tot cuinat, ja ho tenim tot fet.
A partir d'ara no existirà aquest sou i el González no serà portaveu. El pacte s'ha trencat, ara sí s'ha trencat definitivament i cap partit té res que l'uneixi a cap altra més enllà de la responsabilitat i les ganes de buscar una solució per la ciutat.
Les coses han canviat molt a Cerdanyola des del dia 28 de setembre amb la destitució fulminant de Consol Pla, però hi ha una cosa que no canvia: l'alcalde continua sent el mateix. El gran culpable de tenir la situació de més ingovernabilitat a la ciutat des de l'inici de la democràcia continua al seu despatx a l'Ajuntament. Morral, si us plau, pel teu bé, pel de Cerdanyola i per tots els que vivim en ella: bon vent i barca nova.
dilluns, octubre 19, 2009
La vida puede ser maravillosa
Este viernes nos dejó otro grande para siempre. Sí, el es Andrés Montes, un grande que marcó un estilo propio (nos guste más o menos) en las narraciones deportivas. Sólo hacía faltar visitar una pista deportiva de baloncesto de cualquier lugar de nuestro país y escuchar los comentarios de los allí presentes para darse cuenta de la imprenta que había dejado.
Siempre recordaré aquella canasta de Jordan que dio el anillo a los Bulls con la narración de Montes, y no la recordaré precisamente porque fuese seguidor de ese equipo, sino todo lo contrario, yo era de Malone-Stockton, es decir, de los Jazz y me sentó como un tiro. Pero eso de levantarse de madrugada con tu padre y disfrutar de la NBA junto a Andrés Montes y Daimiel, era una gozada. Como el decía: "la vida puede ser maravillosa"; yo añadiría que a veces no, incluso muchas veces es una auténtica mierda, porque se seiguen yendo los buenos habiendo en el mundo tantísimo ... en fin, me ahorro la palabra. ¡Hasta siempre Andrés!
Siempre recordaré aquella canasta de Jordan que dio el anillo a los Bulls con la narración de Montes, y no la recordaré precisamente porque fuese seguidor de ese equipo, sino todo lo contrario, yo era de Malone-Stockton, es decir, de los Jazz y me sentó como un tiro. Pero eso de levantarse de madrugada con tu padre y disfrutar de la NBA junto a Andrés Montes y Daimiel, era una gozada. Como el decía: "la vida puede ser maravillosa"; yo añadiría que a veces no, incluso muchas veces es una auténtica mierda, porque se seiguen yendo los buenos habiendo en el mundo tantísimo ... en fin, me ahorro la palabra. ¡Hasta siempre Andrés!
dilluns, octubre 12, 2009
"Tiramisú de Limón"
Ya podemos escuchar el nuevo single de Sabina "Tiramisú de limón". Es un auténtico temazo sabiniano en todos los sentidos: letra, música, voz, interpretación... Si no te gusta esta canción posiblemente no te guste Sabina; y si te gusta Sabina, seguro que te encanta.
"Tiramisú de Limón"
Hice un solo desafinado
con las cenizas del amor
las verbenas del pasado
gangrenan el corazón.
Acórtate la falda nueva
despiértate al oscurecer
túmbate al sol cuando llueva
no desordenes mi taller
Tiramisú de limón
helado de aguardiente
muñequita de salón
tanguita de serpiente.
De madrugada y por la puerta de servicios
me pasabas el hachís
al borde del precipicio
jugábamos a Thelma y Louise
Pero esta noche estrena libertad un preso
desde que no eres mi juez.
Tu vudú ya pincha en hueso,
tu saque se enredó en mi red.
Tiramisu de limón
helado de aguardiente
puritana de salón
tanguita de serpiente.
¿Dónde crees que vas?
¿qué te parece que soy?
no mires atrás
que ya no estoy.
¿Pero dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
si miras atrás
mañana es hoy.
¿Dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
puede que quizás
luego sea hoy.
Nena, ¿dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
no mires atrás
que ya me voy.
Que sepas que el final no empieza hoy...
diumenge, octubre 11, 2009
Llei del embut
Llegeixo el bloc del Roger Morales i del Santi Cayuela, els dos coincideixen en un post que és el moment de posar els interessos de la ciutat per davant dels de partit. I jo em pregunto: quan no s'han de posar els interessos de Cerdanyola per endavant? per què al 2007 no és van posar? per què es va pactar amb el PP a canvi d'un sou per arribar a la majoria absoluta? per què no és va fer un pacte d'esquerres com molts demanàvem? Alguns els hem posat sempre, no només quan ens ha interessat a nosaltres.
És la llei del embut: ample per mi, estret per tu. Abans em va interessar, ara no m'interessa. Morral ha de marxar, aquesta condició és indispensable per formular un govern amb cara i ulls a Cerdanyola. Ell és el màxim responsable i ha d'assumir les seves responsabilitats: desitjar l'alcaldia pactant amb qui fos necessari no pot sortir gratis.
dijous, octubre 08, 2009
Una imagen
Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Miren esta imagen y saquen sus propias conclusiones...
divendres, octubre 02, 2009
¿Quan veurà l'alcalde que aquest govern ha mort?
A l'anterior post titulat "Morral ha de donar explicacions" demanava a l'alcalde això: explicacions. Precisament les que no va donar a la roda de premsa que va fer a l'Ajuntament. Va enviar la pilota novament a la teulada de CIU, demanant als seus regidors que dimiteixin ja que ell no pensava cessar-los tal i com sí va fer com la seva cap de llista Consol Pla. En fi, marejar la perdiu, allargar de forma estúpida aquesta situació de desgovern a Cerdanyola. La ciutat no té govern i a l'alcalde això sembla que no li importa mentre mantingui la seva posició de màxima autoritat de l'Ajuntament. Em sembla d'una irresponsabilitat i de tenir una poca estima a la ciutat preocupant, molt preocupant.
I si ara l'Escoda i el Riba no volen dimitir? I si l'alcalde no vol cessar-los? Fins quan pensem està en aquesta situació? Per què no deixem de mirar només pels nostres interessos i pensem una mica en la ciutat i la seva gent? Per què no admetem la obvietat de que aquest govern ha mort i la única sortida passa per formar un govern sòlid i potent? Una mica de serietat, si us plau: la nostra ciutat, Cerdanyola, està en joc.
( Enllaços d'interès: roda de premsa de l'alcalde, roda de premsa del PSC, nota de premsa de la JSC, nota de premsa del PP, declaracions de l'Antonio González que va per lliure per un sou i crec que no em deixo res més per entendre el problema que tenim).
I si ara l'Escoda i el Riba no volen dimitir? I si l'alcalde no vol cessar-los? Fins quan pensem està en aquesta situació? Per què no deixem de mirar només pels nostres interessos i pensem una mica en la ciutat i la seva gent? Per què no admetem la obvietat de que aquest govern ha mort i la única sortida passa per formar un govern sòlid i potent? Una mica de serietat, si us plau: la nostra ciutat, Cerdanyola, està en joc.
( Enllaços d'interès: roda de premsa de l'alcalde, roda de premsa del PSC, nota de premsa de la JSC, nota de premsa del PP, declaracions de l'Antonio González que va per lliure per un sou i crec que no em deixo res més per entendre el problema que tenim).
dimecres, setembre 30, 2009
Morral ha de donar explicacions
Si alguna cosa tinc clara a dia d’avui, tal i com estan ara les coses, és que l’únic culpable de tot plegat no és un altre que el senyor Antoni Morral. La decisió de pactar amb la dreta i formar un govern en minoria amb pactes amb el PP, tenint altres possibilitats damunt la taula, és d’una irresponsabilitat sense límits que ara paguem tots els ciutadans. A sobre tenim una crisis econòmica enorme, amb un Ajuntament endeutat com mai ho havia estat (cada vegada és més difícil pagar el capítol 1) i un desgovern total i absolut. En definitiva, una barreja que dibuixa un present molt i molt negre per la ciutat.
Els partits polítics hem de demostrar la nostra responsabilitat i deixar de banda els interessos electorals i posar-nos a treballar conjuntament pel que tots tenim en comú: Cerdanyola i la seva gent. No vull caure en el tòpic, però és una realitat que crec que ha de ser la premissa de tots els que ens dediquem a la política (ja sigui de forma professional o vocacional). L’alcalde ha de parlar després de la ruptura del govern, és ell qui ha de moure fitxa, crec que els ciutadans mereixem explicacions de com pensa continuar al capdavant de la ciutat amb un govern de 9 regidors d’ICV-EUiA i 3 vots del PP que no arriben a ser majoria. Una vegada sapiguem que pensa fer, podrem fer les reflexions i les travesses oportunes .
Els partits polítics hem de demostrar la nostra responsabilitat i deixar de banda els interessos electorals i posar-nos a treballar conjuntament pel que tots tenim en comú: Cerdanyola i la seva gent. No vull caure en el tòpic, però és una realitat que crec que ha de ser la premissa de tots els que ens dediquem a la política (ja sigui de forma professional o vocacional). L’alcalde ha de parlar després de la ruptura del govern, és ell qui ha de moure fitxa, crec que els ciutadans mereixem explicacions de com pensa continuar al capdavant de la ciutat amb un govern de 9 regidors d’ICV-EUiA i 3 vots del PP que no arriben a ser majoria. Una vegada sapiguem que pensa fer, podrem fer les reflexions i les travesses oportunes .
dilluns, setembre 28, 2009
Antoni Morral cessa a Consol Pla
L'alcalde cessa Consol Pla de tots els seus càrrecs de govern
Notícia d'última hora que crec a molts ( per no dir a tots) ens ha arribat per sorpresa. El cesse de Consol Pla de les seves funcions al govern municipal segur que marcarà un abans i un després d'aquest terrorífic govern que és va formar al 2007. Ara Cerdanyola està més desgovernada i dividida que mai (i mira que ja ho estava). La pilota, crec, està a la teulada de CIU tal i com ha volgut l'alcalde. Donarà costat a la seva candidata o a Antoni Morral?
Per cert i per acabar, no crec que sigui casualitat aquest cessament només uns dies després de la dimissió d'Antonio Cárdenas. Antoni Morral serà com sigui, però d'aquestes coses sap una estona.
Escrit unes hores després:
Sembla que CIU, de moment, dona suport a la Consol Pla segons llegim al http://www.cerdanyola.info/ :
Convergència donarà suport a Consol Pla davant una decisió que no entenen
La meva pregunta és com és pot donar suport des del mateix govern. A mi em sembla una mica impossible. Si no dones suport a la teva portaveu del grup municipal, la única sortida que tens és trencar el govern i passar a la oposició. Demà imagino que sortirem de dubtes.
Notícia d'última hora que crec a molts ( per no dir a tots) ens ha arribat per sorpresa. El cesse de Consol Pla de les seves funcions al govern municipal segur que marcarà un abans i un després d'aquest terrorífic govern que és va formar al 2007. Ara Cerdanyola està més desgovernada i dividida que mai (i mira que ja ho estava). La pilota, crec, està a la teulada de CIU tal i com ha volgut l'alcalde. Donarà costat a la seva candidata o a Antoni Morral?
Per cert i per acabar, no crec que sigui casualitat aquest cessament només uns dies després de la dimissió d'Antonio Cárdenas. Antoni Morral serà com sigui, però d'aquestes coses sap una estona.
Escrit unes hores després:
Sembla que CIU, de moment, dona suport a la Consol Pla segons llegim al http://www.cerdanyola.info/ :
Convergència donarà suport a Consol Pla davant una decisió que no entenen
La meva pregunta és com és pot donar suport des del mateix govern. A mi em sembla una mica impossible. Si no dones suport a la teva portaveu del grup municipal, la única sortida que tens és trencar el govern i passar a la oposició. Demà imagino que sortirem de dubtes.
diumenge, setembre 27, 2009
Gràcies Antonio.
Antonio Cárdenas va comunicar a l’assemblea de dimecres 23 de setembre del PSC de Cerdanyola la seva dimissió com a regidor i, per tant, no serà el candidat del partit a l’alcaldia a les eleccions municipals del 2011. Crec que és una bona decisió: tant per ell, com pel partit. La seva situació personal feia impossible dedicar tot el que necessita una ciutat com la nostra i, per tant, el més intel·ligent és plegar i redreçar el rumb del partit i el grup municipal. Dintre del PSC de Cerdanyola tenim un gran potencial en capital humà per continuar la feina i aconseguir el gran objectiu de no només guanyar, sinó governar com desitgen la majoria de ciutadans i ciutadanes.
Vull agrair personalment a l’Antonio tot el que ha fet per la JSC i per mi des de que va arribar a liderar al partit. He après moltíssim al seu costat i m’ha demostrat la seva valia per liderar i gestionar tot allò que és proposi. Està lleig, però puc afirmar sense por a equivocar-me que varem fer una feina molt bona, posant tota la carn a la graella per aconseguir la victòria. Va ser un fantàstic candidat que va aconseguir uns resultats que ningú podia imaginar. Finalment, coses del destí, un pacte entre ICV-EUiA, CIU i el PP, no va permetre que Cerdanyola tingués el millor alcalde que podíem tenir. Ara paguem les conseqüències, que hi farem.
Gràcies Antonio, molta sort.
dimarts, setembre 22, 2009
Uno días en Menorca
Me voy unos días a Menorca, aprovechando el puente de la Mercè. Me pierdo dos partidos de mi Espanyol en Cornellà, a José Tomás en la Monumental y algun conciertillo interesante en Barcelona; pero seguro que valdrá la pena. Este año apenas he tenido vacaciones y me irá bien desconectar un poco antes de empezar el nuevo curso político.
Por cierto, seguramente desde Menorca escriba cuatro líneas sobre lo que todo el mundo sabe aunque todavía no se ha hecho público. Quiero esperar a ese momento para decir la mía y dar los agradecimientos, que son de sobra merecidos. ¡Salud!
Por cierto, seguramente desde Menorca escriba cuatro líneas sobre lo que todo el mundo sabe aunque todavía no se ha hecho público. Quiero esperar a ese momento para decir la mía y dar los agradecimientos, que son de sobra merecidos. ¡Salud!
dissabte, setembre 19, 2009
¿Qué es una buena canción?
"Una buena canción es una buena letra, una buena música, una buena interpretación, un buen sonido y algo más, que nadie sabe lo que es, pero que es lo único que importa."
Joaquín Sabina.
Joaquín Sabina.
dimecres, setembre 16, 2009
No succesions
El PSC i el PSOE van votar ahir al Congrés en contra d’una proposta de CIU (que va donar suport ERC i el PP) per suprimir l’impost de successions. Em va sembla un error majúscul i sense límits per part del grup socialista: aquest és l’impost més insolidari, incomprensible, manipulador i, sobretot, injust dels que paguem actualment els ciutadans. Alguns el nomenen el peatge de la mort, ja que generalment el paga la família quan una persona perd la vida; independentment de si s’ha fet o no el testament (faig aquest aclariment perquè hi ha gent que és pensa que si té testament no l’ha de pagar). És un impost transferit a les CCAA i ja són moltes les que l’han suprimit, sobretot, les governades pel PP, tot s’ha de dir. Això crea encara més una situació de desavantatge evident pels que vivim en una comunitat on existeix el maleït impost.
Conec bé el tema, desgraciadament, per la mort del meu pare. Com si fos poc patiment i dolor perdre un familiar, a més, en 6 mesos has de pagar si no vols tenir unes penalitzacions importants que van augmentant amb el temps. I si demanes una pròrroga per fer el pagament de l’impost, t’ho poden concedir, però pagant els corresponents interessos. El cas és que has de pagar l’impost del 50% de tots els bens que tingui la família (en el cas de tenir separació de béns, com té quasi tothom), incloses les comptes bancàries, que queden bloquejades fins que pagues. És a dir, per exemple, si la teva família té estalviats 20.000€, 10.000€ (que correspondrien a la persona que perd la vida) és queden bloquejats i és paga un % d’impost sobre aquests 10.000€. A més, també has de pagar les plusvàlues a l’Ajuntament d’on estigui la propietat en qüestió. I les despeses no finalitzen aquí, hem de sumar el notari (que no es econòmic precisament), ja que s’han de fer noves escriptures dels bens i un document de les últimes voluntats de la persona que perd la vida . Són moltes les famílies que, fins i tot, han de demanar un crèdit per poder pagar una cosa que es seva i que s’ha guanyat amb l’esforç i la feina de tota una vida. Us imagineu la impotència barrejada amb el dolor de perdre una de les persones més importants de la teva vida? Doncs això és l’impost de successions.
Alguns justifiquen aquest impost perquè grava a les classes més altes de les societat, ja que són les que posseeixen més propietats. Aquesta és una gran mentida, evitar l’impost és molt fàcil pels que tenen moltes propietats, amb la creació de societats de patrimoni o simplement tenint les seves possessions a nom de societats. Al estar a nom de societats, quan mor una persona, la societat continua sent la propietària 100% del immoble i s’evita pagar l’impost. La realitat de tot plegat és que ho pateixen les persones més humils i les classes mitjanes, que han de fer un gran esforç econòmic per pagar una cosa que es seva.
En definitiva, la injustícia feta realitat amb totes les seves conseqüències. Ja són moltes les persones que estan fent tot el possible per acabar amb aquesta situació, hi ha una pàgina www.nosuccessions.org que recull signatures i promou accions per acabar d’una vegada per totes amb aquest maleït impost. Us animo a sumar-vos-hi.
Conec bé el tema, desgraciadament, per la mort del meu pare. Com si fos poc patiment i dolor perdre un familiar, a més, en 6 mesos has de pagar si no vols tenir unes penalitzacions importants que van augmentant amb el temps. I si demanes una pròrroga per fer el pagament de l’impost, t’ho poden concedir, però pagant els corresponents interessos. El cas és que has de pagar l’impost del 50% de tots els bens que tingui la família (en el cas de tenir separació de béns, com té quasi tothom), incloses les comptes bancàries, que queden bloquejades fins que pagues. És a dir, per exemple, si la teva família té estalviats 20.000€, 10.000€ (que correspondrien a la persona que perd la vida) és queden bloquejats i és paga un % d’impost sobre aquests 10.000€. A més, també has de pagar les plusvàlues a l’Ajuntament d’on estigui la propietat en qüestió. I les despeses no finalitzen aquí, hem de sumar el notari (que no es econòmic precisament), ja que s’han de fer noves escriptures dels bens i un document de les últimes voluntats de la persona que perd la vida . Són moltes les famílies que, fins i tot, han de demanar un crèdit per poder pagar una cosa que es seva i que s’ha guanyat amb l’esforç i la feina de tota una vida. Us imagineu la impotència barrejada amb el dolor de perdre una de les persones més importants de la teva vida? Doncs això és l’impost de successions.
Alguns justifiquen aquest impost perquè grava a les classes més altes de les societat, ja que són les que posseeixen més propietats. Aquesta és una gran mentida, evitar l’impost és molt fàcil pels que tenen moltes propietats, amb la creació de societats de patrimoni o simplement tenint les seves possessions a nom de societats. Al estar a nom de societats, quan mor una persona, la societat continua sent la propietària 100% del immoble i s’evita pagar l’impost. La realitat de tot plegat és que ho pateixen les persones més humils i les classes mitjanes, que han de fer un gran esforç econòmic per pagar una cosa que es seva.
En definitiva, la injustícia feta realitat amb totes les seves conseqüències. Ja són moltes les persones que estan fent tot el possible per acabar amb aquesta situació, hi ha una pàgina www.nosuccessions.org que recull signatures i promou accions per acabar d’una vegada per totes amb aquest maleït impost. Us animo a sumar-vos-hi.
dimarts, setembre 15, 2009
Extrapolació dels resultats del referèndum
Salvador Sostres, al qual m’aprecio molt tot i les diferències ideològiques, en el seu article al diari Avui fa una extrapolació dels resultats del referèndum a Arenys de Munt. Els resultats amb una participació del 70% i tenint en compte que tots els que no van votar, ho fessin negativament, serien els següents:
Total de vots emesos: 4.606 (70%). Sí: 2.596 vots (57%). No: 1.969 vots (43%). Vots en blanc: 29 (0,6%). Vots nuls: 12 (0,2%).
És a dir, a una població fora de l’Àrea Metropolitana, on en principi hi ha més partidaris de la independència de Catalunya ( i on a més van votar les persones entre 16 i 18 anys, normalment també més partidàries de la independència) , el Sí només trauria uns 600 vots als No. No vull confondre desitjos amb realitats, però crec que actualment no existeix un desig majoritari per la separació amb Espanya i el referèndum a Arenys de Munt és un exemple més.
Mai estaria en contra d’una consulta popular d’aquest tipus, sempre amb la condició imprescindible de l’absència de violència, com és el cas, afortunadament, de Catalunya. Però crec que ara per ara, la societat catalana, no té com una de les seves prioritats un referèndum d’autodeterminació, sinó com arribar a final de mes, conservar la feina o com sortir de l’atur.
Total de vots emesos: 4.606 (70%). Sí: 2.596 vots (57%). No: 1.969 vots (43%). Vots en blanc: 29 (0,6%). Vots nuls: 12 (0,2%).
És a dir, a una població fora de l’Àrea Metropolitana, on en principi hi ha més partidaris de la independència de Catalunya ( i on a més van votar les persones entre 16 i 18 anys, normalment també més partidàries de la independència) , el Sí només trauria uns 600 vots als No. No vull confondre desitjos amb realitats, però crec que actualment no existeix un desig majoritari per la separació amb Espanya i el referèndum a Arenys de Munt és un exemple més.
Mai estaria en contra d’una consulta popular d’aquest tipus, sempre amb la condició imprescindible de l’absència de violència, com és el cas, afortunadament, de Catalunya. Però crec que ara per ara, la societat catalana, no té com una de les seves prioritats un referèndum d’autodeterminació, sinó com arribar a final de mes, conservar la feina o com sortir de l’atur.
dissabte, setembre 12, 2009
5300 € por habitación
Así también hago yo la revolución...
Chávez pagará 5.300 euros la noche por alojarse en una "suite royal" en Madrid
Chávez pagará 5.300 euros la noche por alojarse en una "suite royal" en Madrid
dijous, setembre 10, 2009
Manifest Diada Nacional de Catalunya 2009
Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, les catalanes i els catalans d'arreu continuem sortint al carrer per commemorar la pèrdua de les nostres llibertats i per a reivindicar la nostra identitat nacional, de forma cívica i pacífica.
El jovent socialista posa de manifest el seu compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per a fer del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social; i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d´Espanya, d´Europa i del món.
Estem d’enhorabona amb el nou acord de finançament aconseguit fa només dos mesos. Un nou finançament just i solidari, respectuós i a la vegada ambiciós, conduït amb fermesa i unitat gràcies al Govern d’esquerres i progressista del nostre país. Un acord que arriba, a més, en una època de crisi econòmica mundial i que ens ha de servir per a realitzar polítiques socials adreçades a les classes més dèbils de la societat; a tots aquells que més estan patint la crisi, amb totes les seves conseqüències.
Només ens queda un esglaó més: que l’Estatut quedi intacte, tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya de forma sobirana i majoritària; i no pugi prosperar el recurs d’inconstitucionalitat promulgat i defensat, recordem, pel Partit Popular. Una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut, seria un error gravíssim que provocaria un rebuig general de la societat catalana. Desitjem que aquesta sentència accepti la sobirania popular i l’Estatut es pugui desplegar tal i com va decidir el poble de Catalunya.
Com cada any, aquest 11 de setembre, no ens oblidem de recordar el president socialista de Xile, Salvador Allende, mort un dia com avui fa 36 anys per les armes del dictador Pinochet, que van prevaldre sobre l’ideari democràtic dels xilens. Ni tampoc de les quasi 3000 persones que van perdre la vida a l’atemptat terrorista que va patir EEUU fa 8 anys.
Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant, per les ciutadanes i pels ciutadans, dels més petits als més grans, per fer un país ric, pròsper, triomfant i mirant el nostre futur sense complexos i amb l’optimisme que sempre ha caracteritzat Catalunya.
Visca Catalunya i Visca Cerdanyola!
El jovent socialista posa de manifest el seu compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per a fer del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social; i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d´Espanya, d´Europa i del món.
Estem d’enhorabona amb el nou acord de finançament aconseguit fa només dos mesos. Un nou finançament just i solidari, respectuós i a la vegada ambiciós, conduït amb fermesa i unitat gràcies al Govern d’esquerres i progressista del nostre país. Un acord que arriba, a més, en una època de crisi econòmica mundial i que ens ha de servir per a realitzar polítiques socials adreçades a les classes més dèbils de la societat; a tots aquells que més estan patint la crisi, amb totes les seves conseqüències.
Només ens queda un esglaó més: que l’Estatut quedi intacte, tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya de forma sobirana i majoritària; i no pugi prosperar el recurs d’inconstitucionalitat promulgat i defensat, recordem, pel Partit Popular. Una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut, seria un error gravíssim que provocaria un rebuig general de la societat catalana. Desitjem que aquesta sentència accepti la sobirania popular i l’Estatut es pugui desplegar tal i com va decidir el poble de Catalunya.
Com cada any, aquest 11 de setembre, no ens oblidem de recordar el president socialista de Xile, Salvador Allende, mort un dia com avui fa 36 anys per les armes del dictador Pinochet, que van prevaldre sobre l’ideari democràtic dels xilens. Ni tampoc de les quasi 3000 persones que van perdre la vida a l’atemptat terrorista que va patir EEUU fa 8 anys.
Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant, per les ciutadanes i pels ciutadans, dels més petits als més grans, per fer un país ric, pròsper, triomfant i mirant el nostre futur sense complexos i amb l’optimisme que sempre ha caracteritzat Catalunya.
Visca Catalunya i Visca Cerdanyola!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
