NOS SOBRAN LOS MOTIVOS

“Hola, buenos días, ¿sabe que le van a subir el IBI?"

2012-01-04T17:51:00.001+01:00

Recordeula campanya de les eleccions municipals del PP de Cerdanyola??? “Hola, buenosdías, ¿sabe que le van a subir el IBI?"

Aquestava ser la campanya del PP a la nostra ciutat; un dia i un altre amb la mateixacançó. Aquets són els pamflets que repartien:

Doncsnomés uns mesos després ens trobem amb que el nou govern de Mariano Rajoy apujal’IBI (i també el IRPF), quan en campanya electoral van repetir una vegada i unaltre que no augmentarien els impostos, sinó tot el contrari. Aquí tenim lamostra més fefaent de la hipocresia d’un partit polític, de la mentida consumada més gran als electors només quatre diesdesprés de les eleccions. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Nota de premsa del PSC referent al ple d'ordenances fiscals del 5 de novembre

2011-11-08T17:27:00.000+01:00

El PSC vol manifestar i posar en coneixement de la ciutadania el seu posicionament respecte a les ordenances fiscals proposades pel govern en el passat Ple del 5 de novembre.

Cal que tot els ciutadans coneguin que el resultat de la votació en la que ICV-EUiA, PP i CxC varen votar conjuntament contra la proposta del govern tindrà unes importants i negatives conseqüències sobre els cerdanyolencs, que el PSC al govern municipal no ha pogut evitar.

IBI

La proposta del PSC sobre el IBI passava per primera vegada a la ciutat per subvencionar l’impost dels habitatges amb valors cadastral inferiors a 135.00.-€, a la pràctica això suposava que el 65% dels habitatges de Cerdanyola pagarien el mateix que l’any anterior.

En front aquesta mesura que entenem més progressiva i justa, ICV-EUiA i PP plantejaven una congelació general de IBI tant dels habitatges de més valor cadastral de 135.00.-€ , com els de menys. No podem estar d’acord ni acceptarem en cap cas aquesta proposta que evita a la pràctica congelar l’IBI al 65 % de les llars més humils de la ciutat.

Pensem que introduir mesures que permetin escalar progressivament el pagament d’impostos en funció de les situacions econòmiques de cada família és un pas en la bona direcció, els que més tenen paguen més, els que menys tenen paguen menys. Certament el valor cadastral no és l’únic element a valorar per a determinar situacions de renta familiar però també entenem que no és un mal indicador tot i donar una informació parcial.

Conseqüències:

L’IBI és un impost regulat pel l’Estat en el que l’Ajuntament pot fer ajustos, si no els fa, s’aplica segons els criteris generals i estatals, en el nostre cas si no introduíem elements correctors l’increment mig per la nostra ciutat era d’un 6,6%, i com finalment no es va aprovar la reducció de l’increment al 3,2%, la previsió és que a la ciutat l’IBI s’incrementi el doble del que havia proposat el govern local.

Taxa de residus

Aprovada al 2004 i fins ara no aplicada, per una moratòria decidida per el Ple Municipal fins que l’Ajuntament deixés de percebre ingressos per l’abocador Elena, cosa que succeirà al 2012, la taxa que proposava el PSC passava per aplicar una taxa entre 60 € la més baixa, i 120 € la més alta en funció dels valors cadastars dels habitatges, es a dir els habitatges de major valor cadastral pagarien una taxa major que els de menor valor cadastral, i bonificar un 50% les previstes per zones industrials i comercials, que passarien d’una forquilla de entre 153,78 € i 422,89 € a abonar entre 77.-€ i 211.-€ amb la proposta governamental.

El que es pretenia es aplicar un criteri de tarificació social en funció del valors cadastrals, que sempre ens ha semblat més just que una taxa lineal aplicada de forma general sense cap criteri progresiu.

Conseqüències:

Al no aprovar-se la proposta el comerços i indústries locals pagaran el doble del que es proposava. ( entre 153,78 € i 422,89 € )

La taxa de residus s’aplicarà linealment, es a dir tots pagarem el mateix (56.-€) independenment del nostre nivell econòmic.

Com a conclusió podem dir que un cop més la ciutat surt perjudicada per els interessos d’uns partits que con en altres èpoques prefereixen fer la pinça ( entre ICV i PP) al PSC que exercir la responsabilitat política que suposadament els pertocaria.

Desprès de més de 30 reunions mantingudes entre el govern i les forces polítiques locals per tal de unificar criteris i consensuar posicions , el PSC manifesta la seva voluntat de seguir negociant , però volem deixar clar a la ciutadania que en cap cas assumirem la congelació indiscriminada de l’IBI tal i com defensen PP i ICV-EUiA, ens sembla socialment injust i per a nosaltres políticament inacceptable.

Unes escales especials

2011-10-11T17:23:00.003+02:00

Quan era regidor, varem decidir, mitjançant un Pla d’Ocupació, fer unes escales a la confluència de l'avinguda Amèrica i el carrer Castella. Com veieu a la imatge, l’espai estava totalment degradat i ,fins i tot, hi havia uns graons per la part més propera a la casa que eren un autèntic perill utilitzar-los. Una vegada decidida la obra, vaig pensar que seria interessant fer alguna cosa més que una simple escala. Parlant amb la cap del Servei Municipal d’Ocupació, li vaig comentar que li semblava si utilitzàvem cada graó per posar frases amb un missatge per la societat. La idea va agradar molt a la Masia i varem obrir un procés participatiu amb el treballadors per escollir-les. Le meva proposta, com us podeu imaginar, va ser una de Joaquín Sabina que podeu veure a la imatge. Espero que la escala hagi agradat als veïns de Serraperera i que la idea de fer-les una mica “especials”, també!

El problema no es el déficit público

2011-09-07T14:28:00.003+02:00

Me parece un error la reforma exprés de la Constitución para introducir un límite de déficit público a las distintas AAPP. Son varios los motivos, aunque se podrían resumir básicamente en dos: la inclusión en nuestra norma suprema de ordenamiento jurídico de una medida claramente neoliberal y la negación a que sean los españoles los que decidamos mediante referéndum una reforma de tal importancia.

Entiendo la presión de los mercados, la estabilidad que necesitamos para seguir emitiendo deuda pública y ésta sea colocada a un interés bajo, pero es totalmente exagerado plegarnos a sus intereses y reformar la Carta Magna. Al menos, finalmente no consta un número explícito en tal reforma, sino que se hará mediante ley orgánica; lo cual suaviza mínimamente el error del presidente Zapatero. Hubiese sido terrible, ya que para intentar corregirlo, sería necesaria nuevamente una reforma constitucional y que 3/5 partes del Congreso lo aprueben. Lo cual significa que tanto PSOE y PP deberían estar de acuerdo y, evidentemente, los populares no hubiesen aceptado nunca. De esta manera, la reforma de ley orgánica solo necesita la mayoría del Congreso y por tanto sería mucho más sencillo para el partido que gobierna.

Limitar el déficit público no va a traer más estabilidad, ni va a calmar a los mercados. Es una realidad que estamos viendo en los días posteriores a la reforma: la prima de riesgo aumentando por encima de los 340 puntos y la bolsa de Madrid (y del mundo) marcando mínimos históricos por debajo de los 8000 puntos. ¿Ahora, que más tendremos que hacer por los mercados y la señora Merkel? Seguramente lo que nos pidan. El déficit público no es contraproducente en sí mismo como nos quieren hacer creer, siempre que esa inversión (en educación, formación, investigación, infraestructuras, etc.) sea más rentable que el coste que pagamos por ella.

La realidad es que nuestra deuda pública está ligeramente por encima del 60% del PIB, lo cual significa, para que todo el mundo lo entienda, que necesitamos destinar el 60% de toda la producción de bienes y servicios de un año para sufragar lo que debemos. Parece mucho, pero no lo es tanto, sobre todo si lo comparamos con otros países de la UE como por ejemplo Alemania, Francia o Italia, con deudas muy por encima (incumpliendo el Pacto de Estabilidad, pero no pasa nada). Además, también existe la deuda privada, que la forman empresas y familias, y es sustancialmente más elevada que la pública (pero tampoco pasa nada, sólo nos fijamos en lo público).

¿Por qué explico esto? Creo que nos estamos equivocando obsesionándonos con la reducción del déficit público cuando no es nuestro principal problema. Nuestro problema es que no somos capaces de crecer económicamente y, por tanto, de crear puestos de trabajo. Debemos ordenar las finanzas públicas, sí; pero nuestra verdadera obsesión debería ir encaminada a la educación, la formación, la investigación y, sobre todo, el apoyo a nuestros emprendedores. Apostar contundentemente por aquellos que aportan valor añadido, los que innovan y exportan. De esta manera lograríamos crecer económicamente y crear puestos de trabajo, lo que haría aumentar los ingresos del estado por el aumento de la recaudación por impuestos, poder sufragar los gastos y equilibrar las cuentas. Pero, evidentemente, este paso no sale gratis y necesitamos endeudarnos en el corto plazo para conseguirlo, algo que en absoluto podremos hacer si optamos por la estabilidad presupuestaria y si, además, queremos mantener unas políticas sociales, una educación y una sanidad de calidad. Milagros, a Lourdes.

¿El final de los blogs?

2011-08-18T13:14:00.004+02:00

No sé si es el final de los blogs personales, como apuntan algunos especialistas de Internet, pero lo cierto es que cada vez son menos utilizados (tanto por sus dueños como por los lectores) y este “Nos sobran los motivos” puede ser un buen ejemplo de ello. Las redes sociales, sobre todo Facebook y Twitter, han apartado directamente a los blogs a un segundo o tercer plano; pese a que podemos distinguir claramente que tienen funciones muy distintas (o no).

La realidad es que sobre todo Twitter permite una inmediatez y concreción (máximo 140 caracteres) enorme a la hora de expresar una idea o hacer una reflexión sobre cualquier tema. Y, además, interaccionas con centenares, miles o millones de personas según el tema que trates. Empecé tarde en Twitter y reconozco que me arrepiento enormemente: me parece mucho más interesante hoy en día que cualquier red social e incluso es el medio de comunicación más rápido de noticias en tiempo real. En este blog, en la parte derecha, podéis seguirme en mi cuenta personal. En muchas ocasiones, que antes podía escribir una pequeña reflexión, ahora prefiero recurrir a Twitter. Creo que este es el mejor ejemplo de porque las redes sociales han aparcado los blogs personales.

Facebook es otra cosa. Digamos que es más personal, mucho más personal. En esta red social interactúas con gente que conoces y compartes mucha más información de tu vida privada. Francamente cada día lo utilizo menos, pese a que sigo pensando que tiene su espacio y es fantástico para saber de viejos amigos, familiares, etc.

En fin, que este blog seguirá. Son ya muchos años activo, desde diciembre del 2005, y siempre hay una buena ocasión para hacer un escrito o un artículo que no se pueda concentrar en 140 caracteres. No lo haré como años anteriores, que podía escribir hasta 20 entradas al mes, pero sí una media de 4 como en los meses anteriores.

En solidaritat amb els companys de Noruega

2011-07-26T22:09:00.001+02:00

El passat divendres 22 de juliol dos brutals atemptats a Oslo i a la illa de Utoya van causar la mort de més de setanta persones. La seu del govern noruec va ser atacada per una cotxe bomba i ,posteriorment, un macabre tiroteig durant el desenvolupament d‘un campament d’estiu de les Joventuts Laboristes de Noruega va significar l’atemptat més important des del final de la II Guerra Mundial en el país escandinau.

La Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès vol mostrar tot el seu rebuig i condemna per aquesta barbàrie. A més, de mostrar tot el recolzament als companys i companyes de la Joventuts Laboristes de Noruega, organització germana de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes.

La JSC vol sumar-se també al sentiment generalitzat de la societat de rebuig i condemna del terrorisme, que aquesta vegada ataca al poble i a les institucions noruegues com a tantes altres vegades ho ha fet contra el nostre país. La lluita contra el terrorisme ve a demostrar la seva desraó enfront dels qui treballen diàriament per un món millor i pel progrés i l'enteniment dels pobles.

En solidaritat amb els companys i companyes joves socioaldemòcrates, la Joventut Socialista de Cerdanyola, a través del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament, presentarà una moció de condemna i rebuig al ple de la nostra ciutat.

Tornar a la normalitat

2011-07-18T14:18:00.002+02:00

Han estat només uns mesos , concretament onze i alguns dies, però han estat els més apassionants de la meva vida. Ser regidor de la teva ciutat i treballar per intentar solucionar els problemes de la gent és una de les tasques més gratificants que hi ha. Des de l’actuació més petita que et demana una senyora gran que vol un banc en algun espai de la ciutat, fins a la creació des del Servei Municipal d’Ocupació del primer viver d’empreses físic de la ciutat. Tot és política, una més petita, l’altre més gran: però política al cap i a la fi. M’he anat orgullós de la feina realitzada en aquest breu període de temps. Molt orgullós. Content d’haver conegut grans professionals a l’Ajuntament i grans persones també a peu de carrer dia a dia.

Òbviament m’hagués agradat continuar amb la feina que varem encetar, però el joc democràtic ha estat el que ha estat i tocar tornar a la normalitat. Torno a la meva feina, on tenia una excedència per càrrec electe. No és tan apassionant com l’altre, però tinc uns companys fabulosos que m’han rebut amb els braços oberts. Estar rodejat de bona gent és imprescindible per poder treballar agust, segurament el més important d’un lloc de treball.

Continuaré, per suposat, treballant per Cerdanyola. Continuaré fent política i posant en valor la P O L Í T I C A en aquests temps que corren.

Extremadura también del PP

2011-06-20T17:25:00.003+02:00

Extremadura es mi segunda tierra. Allí nació mi padre y allí pasé muchos veranos rodeado de mis familiares y amigos. Siempre he creído que es la gran desconocida de España, poco sabemos en general de las bellezas de aquella tierra. Por este motivo me da especial pena que pase a estar gobernada, también, por el Partido Popular gracias a la abstención de IU en el pleno de investidura. Creo que el error de la formación de Cayo Lara es mayúsculo, como el mismo ha manifestado. Los extremeños han castigado al PSOE, cierto es, pero también lo es que hay una mayoría de izquierdas que hubiese sido deseable que llegara a un acuerdo. Y por si fuera poco, muchos votantes de IU votaron a esta formación creyendo que jamás se permitiría un pacto con los populares.

Volvemos a la pinza del año 95, donde PP e IU, gracias a Anguita y Aznar, pactaron en varias ocasiones en contra del gobierno de Felipe González. Pinza que, por cierto, provocó que la formación de izquierdas fuera perdiendo apoyos y más apoyos elección tras elección. Ahora parece que la historia se repite, en este caso en una comunidad autónoma. Después algunos protestarán cuando se abogue por el voto útil de izquierdas al PSOE en las elecciones generales. Yo lo haré, lo adelanto, porque votar otra cosa supondrá favorecer la elección de Mariano Rajoy como presidente del gobierno. Para muestra, un botón.

Celestino Sánchez: un gran alcalde

2011-06-01T10:10:00.002+02:00

Publico a continuación una carta del compañero Enrique Senabre a nuestro gran alcalde Celestino Sánchez.

El pasado 21 de mayo falleció Celestino Sánchez González, alcalde de Cerdanyola del Vallés de 1979 a 1997. Este es el hecho. Lo que remueve mis recuerdos. Se ha ido para mÍ un buen amigo, un militante socialista de cuerpo entero y un gran alcalde de Cerdanyola.

El amigo .-Nos conocimos, si la memoria no me falla, en 1975. Han pasado 36 años y durante todo ese largo período de tiempo, con mayor o menor intensidad según el nivel de actividad compartida, nos hemos visto con asiduidad y me ha honrado con su sincera amistad que ha abarcado, desde el principio, el ámbito familiar. Siempre recordaré con cariño que en vida de mi madre, cuando venía a verme a Cerdanyola desde Valencia cosa que hacía con frecuencia, la reunión en familia con Celestino era fija, partida de dominó incluida. El sentido de la amistad es un sentimiento desigual, depende de la forma de ser de uno mismo y del amigo. Celestino era un hombre cariñoso en la intimidad - seguro que los que más lo han notado en los últimos tiempos han sido sus nietos – pero, de puertas afuera, daba la imagen de “un tipo duro”. Pues bien, de ese hombre, sobre todo cuando hemos estado colaborando codo con codo, yo he apreciado siempre su lealtad, confianza y respeto para conmigo, que no son sentimientos menores. Espero haberle correspondido. Dos personas, con el castellano como idioma materno, que siempre hablamos en catalán salvo en los contados momentos en los que, de la discrepancia al cabreo, volvíamos al idioma originario.

El militante .- Con él canté La Internacional puño en alto en la plaza del Ayuntamiento el 19/04/1979 cuando ganó las primeras elecciones municipales en democracia, unimos de hecho a la Federación Catalana del PSOE con el PSC-Congrés en Cerdanyola antes del Congreso de unificación - muchos militantes no lo saben pero siempre se enorgulleció de ello -, estuvimos “de guardia” en las dependencias del Ayuntamiento el 23-F,………14 años de concejal junto a él de los 18 que fue alcalde. Decían de mí que era su Nº 2. Nunca he sabido muy bien que significaba eso, pero bien cierto es que siempre estuve remando en la dirección en la que él pilotaba la barca. Siempre fue un hombre de partido, del Partido Socialista, compartía sus principios básicos de solidaridad, igualdad y justicia y, además defendía con coraje los colores de su equipo. Un militante donde los haya. Y, aunque a veces su contundente personalidad la dejara en la sombra, con modestia. No se cansó de repetir que era alcalde más por méritos del partido al que pertenecía y por el apoyo de los que con él colaboraban, que por su propia persona.

El alcalde .- Primer alcalde de la democracia en 1979, tres veces electo por mayoría absoluta (1983, 1987 y 1991) y decide retirarse en 1997, en plena forma, por entender personalmente que había cumplido con una tarea importante y tocaba la renovación. Nadie ni de su entorno ni de fuera le presionó para dar ese paso. Era de las personas que dedicaron una parte de su vida a la política por espíritu de servicio a la gente. En toda su actividad al frente de la ciudad una idea casi obsesiva: Cerdanyola, su ciudad y sus habitantes, lo primero. Le acompañé muchas veces a instancias políticas o administrativas superiores para solicitar, o mas bien reclamar, recursos para Cerdanyola, y mandos de su color político o de otro siempre le atendieron entre el respeto y el temor ante su actitud decidida de municipalista convencido. La Cerdanyola de hoy es inmensamente mejor que la que recibió en 1979 y es así, en buena medida, por haber tenido de alcalde a Celestino. Creo que él diría, lo ha dicho más de una vez, que era fácil porque todo estaba por hacer y porque los demás ayudaron. Pero mucho tiene que ver quien estuvo al frente del Ayuntamiento todos esos años.

Ha sido una experiencia vital magnífica y un honor acompañarle todos estos años. Hasta siempre, Celes.

Enrique Senabre

Escultura a la República a la Plaça Sant Ramon

2011-05-31T10:12:00.004+02:00

Ja tenim a Cerdanyola una escultura en homenatge a la República a la remodelada Plaça Sant Ramon. L’autor és el cerdanyolenc Salvador Mañosa i recupera un projecte del també escultor Josep Viladomat dels anys 30.

L’any 1931, l’alcalde Jaume Mimó i Llobet va encarregar fer una font monumental amb blocs de pedra i una escultura a la República. Els canvis a l’any 1934 i la posterior Guerra Civil espanyola van aturar el projecte i les pedres van ser enterrades pels franquistes a la mateixa Plaça Sant Ramon. Mai més és va saber d’aquelles pedres, però l’any 1981, gràcies a alguns veïns (entre ells l’Albert Lázaro) i al primer Ajuntament democràtic és van recuperar. Fins i tot, actualment, en les obres que hem dut a terme, veïns de la plaça ens van demanar anar amb compte per la possibilitat de trobar més pedres de l’any 1931. No ha estat així.

Ara ja la tenim aquí, mai més ens la podran treure ni enfonsar enlloc. Hem recuperat el temps i hem posat a cadascú al seu lloc.

Nuestro Cid Campeador

2011-05-26T11:13:00.002+02:00

Nunca quiso que le tratará de usted, ni siquiera de tú. Me decía que le llamara “compañero”. Creo que esa fue la primera lección que me dio Celestino al poco tiempo de conocerle, hace ya 8 años cuando empecé a militar en JSC y el PSC. Después vinieron muchas más, pero esa primera no la olvidaré nunca. Para mí había sido el alcalde, el alcalde del pueblo. Él que se encontró una ciudad con todo por hacer y la modernizó hasta la Cerdanyola que tenemos hoy en día.

No podía dejarnos un día cualquiera, se fue en plena jornada de reflexión, dándole el último adiós el día de las elecciones municipales. Celestino Sánchez, nuestro Cid Campeador, ganó su última batalla cuando ya no estaba entre nosotros.

¡Descansa en paz compañero!

Valoración elecciones municipales Cerdanyola 2011

2011-05-24T13:47:00.004+02:00

Han pasado las elecciones municipales en Cerdanyola y toca hacer un balance de ellas. Los socialistas hemos vuelto a ganar y Carme Carmona volverá a ser nuestra alcaldesa los próximos 4 años. Estamos satisfechos, contentos con el resultado: sobre todo viendo el tsunami que hemos sufrido en Catalunya y el resto de España. Hemos aguantado bien el golpe, muchos eran los que apostaban por una victoria de Toni Morral (alguna cena he ganado incluso), cuando ha sido, sin lugar a dudas, el gran perdedor del 22 de marzo. No olvido sus palabras a la recién escogida alcaldesa, Carme Carmona, en el pleno de investidura: “ens veurem les cares”. Pues sí, os las habéis visto.

Ahora bien, debemos hacer una reflexión profunda por la pérdida de 2163 votos y en consecuencia 3 concejales. La coyuntura no nos era favorable y ha sido la tónica general. Dicha reflexión seguramente se deba contextualizar en un conjunto mucho más global, mucho más general. En Cerdanyola hemos pagado la desilusión, la huida del voto socialista hacia otras formaciones que han convencido más que la nuestra. Seguramente nos han faltado años de gestión, como en otras ciudades de alrededor que han mantenido resultados. Nosotros cogimos un gobierno a año y medio de final de mandato, en una situación económica pésima y con la maquinaria totalmente desengrasada. Hemos hecho bien nuestro trabajo, como ya escribí en un post anterior, pero evidentemente es poco tiempo para que sea visualizado en su totalidad. Aun así, hemos ganado en todos los barrios de Cerdanyola a excepción de Montflorit-Xops, Xarau-Cordelles y Bellaterra. Por primera vez en la historia hemos ganado en Canaletas, siguiendo claramente una tendencia al alza desde el año 2003.

Felicito al resto de partidos que tienen motivos para estar contentos: al PP y a mi amigo Buenaño por obtener un resultado histórico y pasar a ser segunda fuerza en la ciudad; a CIU por aumentar un concejal; a ERC por recuperar lo que no tenía que haber perdido nunca (me alegro especialmente por Dani Mallén, Cerdanyola gana con su presencia en el Ayuntamiento); y a Compromís por sus 1875 apoyos, nada sencillos de conseguir.

Ahora toca hablar, dialogar, pactar. Esperemos que todos sepamos estar a la altura y antepongamos los intereses de Cerdanyola a los personales. Debemos hacer un buen gobierno para la ciudad, son muchos los temas que están encima de la mesa y muchas las necesidades de los que peor lo están pasando con esta maldita crisis. La aritmética es complicada y se necesitan 3 partidos para llegar a la mayoría absoluta, también se puede optar por formulas menos deseadas como un gobierno en minoría. En cualquier caso, Cerdanyola tiene que salir ganando.

Festa Jove i Socialista

2011-05-09T11:10:00.002+02:00

El proper dijous 12 de maig a les 21h, la Joventut Socialista de Cerdanyola organitza el seu acte de campanya a la sala ACME.

Esteu convidats per gaudir d'una gran nit al costat de tots el candidats joves i recolçar a la nostra candidata del PSC i futura alcaldessa, Carme Carmona.

Amb Carme Carmona, guanyen els joves!

Carme Carmona per una Cerdanyola guanyadora

2011-04-28T13:54:00.003+02:00

Arribem al final del mandat municipal 2007 – 2011. Un mandat que va començar malament, amb un pacte terrorífic i contra natura entre ICV-EuiA, CIU i el PP que va donar la alcaldia al senyor Morral. Com era d’esperar, allò no podia acabar bé de cap de les maneres i no van arribar a bon port. A un any i pocs mesos de les següents eleccions, es va formar un nou govern entre PSC i CIU. Un govern amb majoria, estable i seriós; que ha assentat les bases per encarar el futur amb totes les garanties per una ciutat com Cerdanyola. No podíem permetre’ns el luxe de seguir apostant per aventures i quimeres que l’únic que han aconseguit és que la nostra ciutat perdés pistonada.

Arribats a aquest punt, ja s’han presentat tots els partits polítics que concorreran a les eleccions municipals del proper 22 de maig. En total són 12 candidatures, de totes les ideologies i colors que faran difícil que algun ciutadà no és vegi representat en alguna d’elles, a no ser que s’opti pel vot en blanc o nul: una opció tan vàlida com qualsevol altre (l’important és exercir el dret i anar a votar).

Òbviament i com no podia ser d’un altre manera, crec que la candidatura que millor representa a la Cerdanyola real és la dels i les socialistes encapçalada per la Carme Carmona i en la qual tinc l’honor de formar-hi part. En poc més d’un any la Carme ha estat capaç d’endreçar la casa, començant per les malmeses finances municipals (tancant el 2010 amb superàvit) , seguint per desenvolupar el Pla Urban (estava aturat!) i infinitat de millores de l’espai públic, continuant per tenir la ciutat més neta que mai amb un nou contracte de neteja, seguint amb una política ocupacional com la situació de crisis mereix i finalment ser distingits per la nostra inversió dels projectes FEOSL com a ciutat de la Ciència i la Innovació. Podria seguir destacant avenços en aquest curt període de temps, com l’obertura del patis dels col·legis els caps de setmana, la creació d’un viver d’empreses pels emprenedors, la remodelació de la Plaça Sant Ramon o l’ Avinguda Canaletes, la instal·lació de parcs a les places de Cerdanyola 2000, la pavimentació de l’Avinguda República Argentina i el final del Passeig Cordelles... i un llarg etcètera que trobareu en el balanç de mandat 2010-2011.

Han quedat moltes coses per fer, moltes; però en un any és difícil aprofundir més. Hem de remodelar integralment les places de Cerdanyola 2000, millorar pavimentacions de molts carrers, millorar voreres de pràcticament tots els barris, seguir apostant per millorar l’activitat econòmica i crear llocs de treball, apostar més per la formació per encarar la crisis, millorar les nostres polítiques socials, trobar la millor solució per l’abocador de Can Planes, apostar pel nostre esport, recuperar la instal·lació de Fontetes, etc. Tenim tantes coses per nomenar, tantes coses per fer, totes per Cerdanyola i la seva gent.

Com diu el títol d’aquest bloc, crec que “Nos sobran los motivos” per donar suport a la Carme Carmona. Mereix seguir sent la nostra alcaldessa a partir del 22 de maig, la que lideri l’equip que ha d’aconseguir una Cerdanyola de primera, una Cerdanyola guanyadora.

El planter de Carme Carmona

2011-04-15T17:31:00.002+02:00

Les Joventuts Socialistes de Cerdanyola (JSC) aportaran 6 candidates i candidats a la llista que presenta el Partit dels Socialistes de Catalunya als comicis del 22-M. Són Javier Montes, número 9 de la llista i actual regidor d’ocupació, Noèlia Sánchez, a l’onzena posició i responsable de les carteres de joventut i polítiques d’igualtat del govern municipal, David Muñoz, primer secretari de les JSC i candidat número 12, Jonathan Márquez, en dissetena posició, Santi Moro, en el vintè lloc i Andrea Borrego, com a suplent.

El viver de jardineria primeres passes

2011-04-13T13:18:00.011+02:00

El viver de jardineria del Servei Municipal d'Ocupació comença a donar les primeres passes... aquestes fotos les he realitzat aquest mateix matí. Ja estem portant a terme les pràctiques del Tastet d'Oficis, dels Plans d'Ocupació i en breu també el faran servir els joves del programa Suma't. Estic molt content i satisfet d’aquesta actuació, segur que esdevindrà un espai de referència a la ciutat. Anem per feina!

I el viver d'empreses també va en la bona direcció.

Plataforma digital "Cerdanyola Oberta"

2011-04-07T09:48:00.002+02:00

Ja està operativa la primera part de la Plataforma Digital “Cerdanyola Oberta”. Una plataforma que oferirà serveis i continguts interactius d’alt valor afegit a les empreses del territori, fomentant la cooperació empresarial i la projecció global de les empreses del nostre municipi. La plataforma sobre la qual se sustentarà el portal es basarà en un model obert i col·laboratiu que utilitzarà eines web 2.0 i tecnologies de fonts obertes.

El gran objectiu és augmentar la ocupació de la nostra ciutat, aprofitant les sinèrgies i les oportunitats de Cerdanyola del Vallès. Apropant les demandes i ofertes de les diferents empreses a través de la nostra plataforma.

Més objectius seran:

Incrementar el nombre d’usuaris cerdanyolencs que utilitzin els serveis del SMO on line.

Utilitzar la plataforma on line per realitzar assessorament, entrevistes, etc. D’aquesta manera optimitzarem el temps i els recursos; en aquests moments tots els serveis del SMO s’ofereixen presencialment.

Dissenyar, programar i gestionar una plataforma digital sostenible que ofereixi serveis en línia d’alt valor afegit a les empreses i persones emprenedores del municipi.

Definir i implementar un model interactiu basat en tecnologies web 2.0 que permeti generar sinèrgies entre les empreses, persones emprenedores i entitats educatives i científiques presents al territori.

Esdevenir un aparador per a la promoció de projectes innovadors.

Oferir un servei de formació en línia especialitzat i un repositori de continguts d’alta qualitat en innovació i TIC utilitzant tecnologies web 2.0 interactives.

Fomentar la creació i ocupació de llocs de treball qualificat.

Aconseguir un major coneixement de les característiques i dels diferents perfils dels usuaris.

Com a regidor d’Ocupació he visitat personalment als responsables del PTV, del Sincrotró, del Parc de l’Alba i de diferents empreses de Cerdanyola com Lacer o Akewuele; per presentar el projecte. Tots han vist amb bons ulls la plataforma i han trobat que “Cerdanyola Oberta” pot ser una oportunitat molt important i una eina de la qual podem treure molt profit tots plegats. Seguirem presentant el projecte, també a petites i mitjanes empreses, a treballadors autònoms i, en definitiva, a tots aquells que puguin aportar el seu granet de sorra a “Cerdanyola Oberta”. L’objectiu està clar: crear ocupació, millorar l’activitat econòmica i crear riquesa.

Mastercard (vídeo de campanya III)

2011-03-28T12:15:00.003+02:00

Tercer vídeo de campanya de la Joventut Socialista de Cerdanyola per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011. En aquest vídeo podeu veure alguns exemples dels diners malgastats de l'ex-alcalde Antoni Morral d'ICV-EUiA. Al principi del vídeo es poden veure les famoses lletres de FACTA NON VERBA en un estat lamentable i que van costar uns 24.000€ o el famós pont de les Fontetes de pràcticament 2M€ i que no uneix res i que, per acabar-ho d’adobar, està mal construït.

Acto PSC presentación candidatura

2011-03-21T13:34:00.006+01:00

Ayer celebramos en un Ateneo de Cerdanyola lleno hasta la bandera el acto de presentación de la candidatura que acompañará a Carme Carmona a la victoria el 22 de marzo. Un gran equipo que representa Cerdanyola en todos sus ámbitos y sectores. Sin dudas, el mejor equipo para la mejor ciudad.

1.-Carme Carmona Pascual, veïna Ca n’Antolí (militant)
2.-Victor Francos Díaz, veí del Centre (militant)
3.-Francisco Ortiz Herrera, veí de Canaletes (militant)
4.-Montserrat Montiel Pastor, veïna de Serraparera (militant)
5.-Eulàlia Mimó Viader, veïna de Serraparera (independent)
6.-Laura Rodríguez Morera, veïna del Centre (independent, verds)
7.-Felix Sánchez Sánchez, veí de Bonasort (militant)
8.-Maria José Cervantes Invernón, veïna del Turonet (militant)
9.-Javier Montes López, veí de Banús (militant, JSC)
10.-David Fuentes de los Santos, veí de Sant Ramon (militant)
11.-Noelia Sanchez Gamero, veïna de Bonasort (militant, JSC)
12.-David Muñoz Valle, veí de Serraparera (militant, JSC)
13.-Ivonne Cabrera Moreira, veïna de Serraparera (militant)
14.-Marian Navarro Marín, veïna de Banús (militant)
15.-Artur Gomez Duart, veí de Guiera (militant)
16.-Montserrat García de Alcaraz Guia, veïna del Centre (independent, verds)
17.-Jonathan Marquez Cervantes, veí del Turonet (militant, JSC)
18.-Ana Fernández Sañudo, veïna de Fontetes (independent)
19.-Feli Lopez Anglada, veïna de Banús (independent)
20.-Santi Moro Muñoz, veí de Fontetes (militant, JSC)
21.-Juan Carlos Rodrigo Bragado, veí de Ca n’Antolí (militant)
22.-Verónica Cordero Hernández, veïna de Sant Ramon (independent, verds)
23.-Juan Francisco Rodriguez Pociño, veí de Banús (militant)
24.-Gemma Jiménez Mateo, veïna de Fontetes (militant)
25.-Juan Antonio Caler Sánchez, veí de Banús (militant)

Suplents:

26.-Lidia Zulueta Garcia, veïna de Montflorit (independent)
27.-Prudencio Caparrós Navarrete, veí de Serraparera (independent)
28.-Andrea Borrego Valero, veïna de Serraparera (independent, JSC)

Creació viver d’empreses físic a Cerdanyola

2011-03-16T20:26:00.004+01:00

Una de les primeres actuacions que tenia clar que havia de fer quan vaig entrar com a regidor d’Ocupació era crear a la nostra ciutat un viver d’empreses físic. No podia ser que a Cerdanyola del Vallès no disposéssim d’un espai d’aquestes característiques. A més, des del Servei Municipal d’Ocupació s’ofereix tot un seguit de serveis i assessoraments als emprenedors molt complert, però quedava coix per la falta d’un viver físic d’empreses. Un espai que genera ocupació, riquesa i que ajuda als emprenedors que arrisquen i aposten per crear la seva pròpia empresa. Són temps complicats, amb una taxa d’atur molt elevada i, per tant, hem d’apostar ara més que mai de forma clara i decidida per aquest tipus de polítiques que ajuden al petit empresari.

Puc dir que no ha estat fàcil, però finalment tindrem aquest viver. Serà modest, per unes 6 empreses aproximadament, però només serà un primer embrió d’un bon projecte que pot anar creixent amb el temps si veiem que funciona ( que estic segur que funcionarà). Dic que no ha estat fàcil perquè no teníem pressupost i la situació econòmica de l’Ajuntament tots sabem en quina situació està. Però ens vam posar en marxa, era la nostra obligació: buscant primer un local municipal, finançament extern, aprofitar els Plans d’Ocupació, el Programa "Noves Cases per a Nous Oficis", etc. I

Ara ja podem dir que tindrem a Cerdanyola un viver d’empreses físic a partir del mes de maig o juny, una vegada acabats els treballs que s’estan realitzant actualment. Estarà situat a la Avinguda Espanya, molt a prop de la Masia de Can Serraperera. No puc amagar la il·lusió que em fa, les ganes que tinc de veure-ho acabat i veure als emprenedors treballant els seus projectes empresarials.

Cerdanyola a la Zona 1

2011-03-13T15:09:00.002+01:00

L’alcaldessa i candidata del PSC a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès, Carme Carmona fa pública la primera proposta electoral i reivindica que el nostre municipi estigui dintre de la zona 1 del sistema tarifari.

Altres poblacions situades a més kilòmetres del nucli a partir del qual es delimiten aquestes zones, estan incloses a la zona 1, mentre que Cerdanyola, ubicada més a prop, pertany a la zona 2. Entenem que es genera un greuge comparatiu que afecta al conjunt de la nostra ciutadania i que, en cap cas, respon a una coherència territorial.

Aprofitant que el passat 9 de març i amb motiu de la VII la Jornada sobre Mobilitat de l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), el Conseller Recoder va assenyalar la possibilitat de que nous municipis s'integrin a la zona tarifària 1 arran d’una petició de l’Ajuntament de Sant Cugat, per cert, del que ha estat alcalde fins fa uns mesos, el PSC de Cerdanyola vol fer palès i celebrar aquesta especial sensibilitat del conseller amb municipis que, com Cerdanyola, han patit fins ara la discriminació tarifària.

Presentació web Carme Carmona

2011-03-04T10:15:00.002+01:00

www.carmecarmona.cat

Cartell dia de les dones treballadores

2011-02-23T18:52:00.004+01:00

Cartell del dia de les dones treballadores, realitzat per la Belén Hens i la Sara Hernández, dues noies que estan fent un Pla d’Ocupació a la Masia de Can Serraperera. Content i orgullós de la importància d’aquestes polítiques ocupacionals que formen a les persones i alhora repercuteixen a la ciutat.

Visitem el barri de Serragalliners

2011-02-22T12:48:00.001+01:00

Cartell Serragalliners

Cerdanyola necessita Carme Carmona!

2011-02-21T11:47:00.003+01:00

Segon vídeo de la JSC Cerdanyola. La música, com molts sabreu, és Waitin' On A Sunny Day de Bruce Springsteen!

Amb Carme Carmona guanya Cerdanyola!

Falsa participació

2011-02-12T15:32:00.003+01:00

La realitat del procés de llistes obertes d'ICV. Tot ben tancat, tot ben lligat. Ja tenim la primera víctima de la falsa participació.

Yo te voto, tú me votas...

Contrastes

2011-02-11T15:39:00.003+01:00

Manuel Buenaño (PP) denuncia que "las oleadas de robos a comercios se extienden por todos los barrios de Cerdanyola"

El nombre de delictes baixa en més d'un 7% durant 2010

Simplemente añadir que la realidad es la que es...

Nou Projecte a la Masia de Can Serraperera

2011-02-03T13:47:00.002+01:00

Foto:www.cerdanyola.info

Des del Servei Municipal de d’Ocupació (SMO) de Can Serraperera presentem un nou projecte relacionat amb el Medi Ambient i les energies renovables. És tracta d’un embrió, un projecte que ha d’anar creixent amb el temps i que pot convertir-se en un Centre d’Interpretació de l’Ecosistema Urbà i del Medi Natural on tingui cabuda, per exemple, una Escola de Jardineria.

Els serveis que es podran oferir són: exposicions, conferències, tallers, campanyes de sensibilització i informació, biblioteca ambiental, estudis, horts escolars, horts col·lectius, tallers de reciclatge, formació ocupacional en medi ambient, etc. Cerdanyola del Vallès és una vila tecnològica, universitària i científica. Estic convençut que també pot ser un referent en temes relacionats amb el medi ambient i les energies renovables. Des del SMO apostem per aquest sector econòmic, amb la realització de mòduls i programes relacionats directament amb les energies renovables i el medi natural. Un sector amb present i molt futur, que pot oferir moltes oportunitats de llocs de treball, tant necessaris en aquest moments.

A més, és important destacar que recuperem un espai de més de 8000 m² que es trobava en una situació molt precària, just darrera dels pisos de protecció oficial del carrer La Clota. Els veïns aniran guanyant un espai enjardinat que mostrarà el cicle de la natura i que disminuirà l’estrès visual de l’entorn industrial actual.

Estic molt orgullós i il·lusionat amb la presentació del projecte que vàrem realitzar ahir. Can Serraperera cada dia és un centre més potent i amb més serveis. Són temps complicats i la nostra obsessió és millorar cada dia per aconseguir una millor formació i ocupació de tots els habitants de Cerdanyola.

Para todos

2011-02-02T17:41:00.000+01:00

La JSC de Cerdanyola inicia una campanya de vídeos de cara a les properes eleccions municipals. Els vídeos són anuncis publicitaris que tots coneixem per la gran repercussió mediàtica que tenen o van tenir. El primer és “Para todos”, segur que tots el coneixeu i de seguida relacionareu amb el famós anunci.

L'activitat emprenedora de Cerdanyola

2011-01-31T12:58:00.000+01:00

És molt important que en temps de crisis com el actuals, ciutadans de Cerdanyola del Vallès arrisquin i apostin per la creació de la seva pròpia empresa. Aquest fet suposa millorar la economia de la ciutat i la creació de llocs de treball. Per tant, és bàsic que des dels serveis públics d’ocupació oferim el millor servei per aquestes ciutadans amb iniciativa i empenta. A més, cada cop són més les persones aturades i amb més edat les que decideixen aprofitar els seus coneixements i experiència i apostar per emprendre un negoci.

Des del Servei Municipal d’Ocupació s’ofereix un bon assessorament als emprenedors que decideixen crear la seva pròpia empresa. S’estudia l’anàlisi de viabilitat del negoci, és dona assessorament en RRHH, informació sobre subvencions diverses, seguiment i consolidació d’empreses, estudis de mercat, prospecció de locals, assessorament dels Plans d’empresa, innovació i millora, anàlisi de llocs de treball, formació per empresaris, etc. A més, estem treballant en nous serveis i projectes que continuïn millorant el serveis d’emprenedoria que donem des de la masia de Can Serraperera.

Les conseqüències les veiem en el tancament de l’any 2010, que ens mostra que l’activitat emprenedora de la ciutat és troba en bona forma. Anem pel bon camí.

Tamudo ja és el màxim golejador català de la història

2011-01-30T13:35:00.002+01:00

Mai guanyarà el títol de català de l'any, ni serà reconegut amb cap distinció massa important. Sempre serà odiat per bona part de la societat catalana i criticat per parlar més aviat poc el català. Pertany a aquella altra Catalunya que no acaba d'encaixar en el prototip de bon català: del Barça i nacionalista.
Però la realitat, agradi més o menys, és aquesta: Tamudo ja és el màxim golejador català de la història.

Suma't a la generació SI + SI

2011-01-25T17:03:00.003+01:00

Presentem a Cerdanyola el programa Suma't, adreçat a joves d'entre 18 i 24 anys que no tenen l'ESO i es troben en situació d'atur. Aquests joves faran un 30% de la jornada formativa al Servei Municipal d'Ocupació de Can Serraperera i el 70% a una empresa de la ciutat. L'objectiu d'aquest programa (també conegut com el programa NI NI) és formar als joves que ni estudien ni treballen, donant-los la oportunitat d'aconseguir l'ESO i tenir un lloc de treball de qualitat. És a dir, deixar la generació NI NI i sumar-se a la generació SI + SI. A més, aquest programa permet a les empreses formar als seus propis treballadors segons les seves necessitats i, d'aquesta manera, la persona que realitza les pràctiques té més opcions de continuar desenvolupant aquesta tasca una vegada acabi el projecte. Els interessats poden apropar-se a la OTG (Carrer Torras i Bages número 7 de 8:15h a 13:30h o al telèfon 93 594 89 80) i les empreses al SMO de Cerdanyola (Avinguda Roma s/n de 08:00h a 18:00h o al telèfon 93 594 70 50 ).

Més informació pels joves aquí.

Més informació per les empreses aquí.

La demagogia y la mala memoria del Sr. Cayuela

2011-01-22T09:51:00.005+01:00

Reprodueixo un article de la JSC de Cerdanyola en resposta a Santi Cayuela. Certament resulta paradoxal que encara, a aquestes altures de la pel·lícula, encara és pugui defensar la pitjor gestió econòmica de la historia del nostre Ajuntament.

La última carta que hemos leído del Sr. Cayuela sobre el incremento del IBI no deja de sorprendernos. En ella expone su opinión, creemos que de una forma poco fundamentada, dejando a un lado la verdadera cuestión que hay que explicarle a la ciudadanía: ¿Por qué se incrementa el IBI en Cerdanyola? A estas alturas debería estar claro para todo el mundo el motivo pero nunca está de más insistir sobre las inexactitudes para mejorar la información ciudadana.

Como cuestión previa, valga decir que el IBI sube lo que sube, por que en 2006 el gobierno Morral aprobó una actualización que ha traído como consecuencia el incremento actual, lo único que se le puede achacar al actual gobierno es no haber reducido un incremento ya preestablecido y consecuencia de decisiones de años anteriores.

Pero creemos necesario responder a la pregunta planteada con cuatro argumentos:

UNO. Los principales responsables de la precaria situación económica del Ayuntamiento son el Sr. Cayuela y el Sr. Morral después de 7 años de una pésima e incompetente gestión económica.

DOS. El Sr. Cayuela ha sido el responsable político directo de que en el período 2003-2009 la plantilla municipal incrementara en un 20%, de que los gastos de personal lo hicieran en un 56%, los gastos corrientes en un 71% y, para rematar, de que se pasaran de pagar 750 mil €/año de intereses por endeudamiento a 1,8 millones de euros.

TRES. El Sr. Morral y el Sr. Cayuela han llevado al Ayuntamiento de Cerdanyola a un endeudamiento de más de 50 millones de euros. Endeudamiento a corto y largo plazo y con proveedores a 31 de diciembre del 2009. ¡Ojo! No criticamos el endeudamiento, consideramos que es una herramienta más que tienen los ayuntamientos para afrontar diversos contextos e inversiones, ahora bien, éste se convierte en un verdadero problema cuando ingresas menos de lo que gastas y eso es precisamente lo que pasó en este ayuntamiento. Este fenómeno tiene un nombre: mala gestión.

CUATRO. Es un tanto decepcionante que algunos basen toda su estrategia de campaña electoral en que el IBI se cobrara antes de las elecciones, consiguiendo así que el ciudadano cabreado por pagar sus impuestos, se decantara por opciones políticas que en estos momentos no gobiernan. Sinceramente creemos que, a ustedes no les preocupa el incremento del impuesto, lo que les preocupa es que no van a sacarle rendimiento electoral.

Volvemos a la pregunta inicial. ¿Por qué se incrementa el IBI?, y concretamos la respuesta: Porqué ustedes, que gobernaron la economía municipal durante estos años, lo hicieron tan mal que no han dejado otra opción. ¿Acaso alguien puede creer que cualquier político, justamente en un año electoral, sube los impuestos por gusto?

Ante su mala gestión económica, el gobierno PSC-CiU ha reducido costes de personal, cargos de confianza, ha puesto en marcha un riguroso control del presupuestario y ha aprobado un plan de viabilidad que nos permite mirar al futuro con optimismo. Lo demás, cuentos chinos.

JSC Cerdanyola del Vallès

Dóna’ns la teva idea per millorar el nostres barris!

2011-01-19T18:58:00.005+01:00

El PSC de Cerdanyola endega una campanya oberta i participativa que té com a objectiu recollir les idees i els suggeriments del conjunt de la ciutadania per tal de millorar els barris de la nostra ciutat.

Aquesta campanya, que va començar el passat dissabte dia 15 al barri de Canaletes, consistirà en l’establiment d’urnes i carpes a diferents punts de la ciutat on qualsevol ciutadà podrà dipositar aquelles propostes que creu poden millorar el seu entorn i per tant la qualitat de vida dels veïns i les veïnes.

Amb iniciatives com aquesta i la del “porta a porta”, que ja es va iniciar el passat més d’octubre, el PSC vol cercar la màxima proximitat amb la gent. Més enllà de dir-li a la ciutadania que és el que volem per Cerdanyola, considerem necessari el posar eines a l’abast de la ciutadania perquè puguin transmetre’ns quins son aquells aspectes que fan falta o que podrien millorar. Des del PSC volem governar en coalició amb els veïns, ja que ningú com ells coneix la realitat i el dia a dia dels barris on desenvolupen el seu projecte de vida.

Aquesta campanya, que s’emmarca en un procés més ampli i que servirà per la futura elaboració del programa amb el que el PSC es presentarà a les properes eleccions municipals, vol avançar cap a un model basat en el concepte de barris amb “Q” de qualitat. És a dir, des del PSC entenem que una ciutat de primera només es possible si gaudeix de barris d’excel·lència i és precisament en aquest sentit que per nosaltres, els barris, si constituiran una prioritat de l’acció política.

Properes carpes:

Fontetes, davant del Mercat
22 de gener de 10:30 a 13:30

Centre, plaça Abat Oliva
29 de gener de 10:30 a 13:30

Montflorit, passatge dels Pollancres
5 de febrer de 10:30 a 13:30

Serraparera, Plaça Universal
12 de febrer de 10:30 a 13:30

Sant Ramón, plaça Sant Ramon
19 de febrer de 10:30 a 13:30

Banús-Bonasort, plaça Constitució
26 de febrer de 10:30 a 13:30

Banús-Serraparera, davant del Mercat
1 de març de 10:30 a 13:30

Digues la teva a: milloremcerdanyola@carmecarmona.cat

ICV-EUiA ya no va en bici

2011-01-09T14:45:00.003+01:00

Se acercan las elecciones municipales y algunos harán lo que sea necesario para conseguir un puñado de votos. Mirad el comunicado (¡creo que es el primer escrito de este partido en lengua castellana!) que ha enviado ICV-EUIA a los vecinos de la Avenida España en contra de la construcción del carril bici.

La curiosidad hace que sea precisamente un partido verde el que se posicione a favor del coche y en contra de la bicicleta. Pero a los que somos de Cerdanyola ya no nos sorprende nada de ICV-EUIA; si fueron capaces de cerrar un pacto de gobierno con el PP, ¿Cómo no van a ser capaces de posicionarse en contra del carril bici?

El tiempo pondrá a cada uno en su sitio…estas formas de hacer política no llevan a ninguna parte.

Carme Carmona candidata a la alcaldia

2011-01-02T13:19:00.001+01:00

Ja es pràcticament oficial a falta de la ratificació de l'assemblea: Carme Carmona serà la candidata del PSC de Cerdanyola a l'alcaldia. Estic molt content, il·lusionat i amb moltes ganes de que la Carme torni a ser la alcaldessa de la nostra ciutat. Abans de les eleccions portara un any i mig en el càrrec, suficient per demostrar que és la persona mes valuosa per ocupar la alcaldia. Una dona lluitadora, treballadora, propera, intel·ligent, valenta... sense dubtes: la alcaldessa que mereix i necessita Cerdanyola. Endavant Carme!

Subvenció per instal·lar ascensors

2010-12-29T13:24:00.003+01:00

Des de la Regidoria d’Habitatge volem presentar una iniciativa molt interessat de subvencions per instal·lar ascensors en edificis privats. Una bona oportunitat per moltes comunitats de veïns que sense aquesta ajuda difícilment podrien accedir a col·locar ascensors a les seves llars. També cal destacar les subvencions per la supressió de barreres arquitectòniques, que facilitarà a molta gent amb discapacitats entrar a la seva pròpia casa. Fem la màxima difusió! Desgraciadament poques vegades tenim aquestes oportunitats.

Podeu trobar més informació aquí.

La Grossa toca a Cerdanyola

2010-12-22T15:39:00.004+01:00

Foto: JR Urbano

La grossa cau a Cerdanyola, concretament a l'administració numero 7 del barri de Les Fontetes. La felicitat ha estat enorme, la sort ha anat a parar a un barri obrer, treballador i, sense cap tipus de dubte, dels que més esta patint aquesta terrible crisis econòmica. Hem quedo amb les paraules d'un dels afortunats que m'explicava entre llàgrimes que destinaria aquests diners a comprar un pis per la seva dona -amb discapacitat a les cames- amb ascensor. Enhorabona als afortunats!

Vídeo en directe dels Plens Municipals

2010-12-17T16:15:00.002+01:00

Els mateixos que ara es tornen a omplir la boca amb la participació ciutadana, es van negar en el seu moment a retransmetre els Plens Municipals per la radio. Nosaltres, no nomes els donem per la radio, sinó que a mes es podrà veure en vídeo en directe. Una mostra mes de transparència informativa i autentica participació ciutadana amb fets i no paraules. Evidentment tots els governs no som iguals.

L'Ajuntament retransmetrà en directe per video les sessions de Ple Municipal

Un partit especial

2010-12-16T13:31:00.002+01:00

No havia escrit cap post aquesta temporada sobre l’Espanyol. No sé si perquè tot està anant molt bé i estem acostumats a que no sigui així, o perquè senzillament no tenia res a dir. El cas és que avui m’ha donat per parlar del derbi d’aquest dissabte. Els seguidors espanyolistes tenim moltes ganes que arribi el partit. Ens trobem en un moment en el qual possiblement estem veient el millor Espanyol de la història i també el millor Barça de la història. Això fa que aquest sigui un partit especial.

Són moltes les circumstàncies que ens fan pensar que pot ser un bon dia i acabar amb una victòria perica: la bona marxa de l’equip en general, no haver perdut ni empatat cap partit a Cornellà , els últims derbis ens han anat força bé, etc. Però també és veritat que l’Espanyol fa millors derbis quan a la classificació de la lliga no va massa bé, i també és veritat que aquest Barça és una autèntica meravella. Ja veurem.

En qualsevol cas dissabte serà un dia bonic. D’aquells d’anar a l’estadi d’hora, viure l’ambient des del primer moment i petar la xerrada en els bars del voltant amb els amics pericos que ens anem trobant. Després gaudir del partit i acabat, si tot a anat com a d’anar, acabar amb un bon sopar de celebració per Barcelona, en les millors de les companyies, brindant amb cava per la victòria de l’equip que millor representa els valors de la lluita i la resistència.

A Enrique Morente

2010-12-13T23:09:00.002+01:00

Esa voz que se juega la vida
esos ojos llenando el vacío
esos dedos hurgando en la herida
esa liturgia del escalofrío

Ese orgullo que pide disculpas
ese sentarse para estar erguido
ese añejo sabor de la pulpa
visceral del limón del olvido

Esa revolución de la amargura
ese inventario de la mala suerte
ese tratado de la desmesura

Ese como, ese que, ese hasta cuando
ese pulso ganado a la muerte
ese Enrique Morente cantando.

Patis oberts Cerdanyola

2010-11-23T12:10:00.003+01:00

Des del govern municipal de Cerdanyola hem engegat una nova iniciativa que consisteix en obrir els patis de les escoles els caps de setmana. Aquesta és una proposta que reunió rere reunió sorgia quan visitava com a regidor les diferents Associacions de Veïns. Els nens i nenes jugaven a les diferents places de la ciutat amb la pilota i molts cops eren un problema pels veïns. Com deia, a les reunions proposaven una cosa ben simple: per què no obrim els patis de les escoles que estan sense utilitzar? Tots sabem, a més, que els joves salten i ho fan de totes maneres. Per què hem d’impedir que la gent faci una cosa tan bàsica i sana com és l’esport? En fi, no tenia ni té cap sentit no fer-ho.

Em va semblar molt interessant i ho vaig parlar amb l’Esther González, regidora d’Educació. La meva satisfacció plena va ser quan la seva resposta va ser afirmativa i vàrem començar a treballar el tema. Ara ja és una realitat. Hem començat pel Col·legi La Sínia com a prova pilot i, si surt com esperem que surti, ho anirem estenen per varis col·legis de Cerdanyola. Sabem que podem trobar-nos amb problemes, com deia un veí recentment a una carta a la premsa, però creiem que pot funcionar si tots posem de la nostra part. A altres ciutats del voltant funciona, com són Ripollet o Terrassa, estem convençuts que a la nostra també. Tots hi sortirem guanyant.

Igualdad en los apellidos

2010-11-08T13:36:00.003+01:00

No sé si es ahora el mejor momento, pero creo que la propuesta del gobierno de ordenar los apellidos de los hijos conforme el abecedario es una fantástica propuesta. No existe un solo argumento, con algo de solidez, que justifique porque el apellido del hombre debe ir por delante del de la mujer. Lo siento, pero no lo hay. Solo pueden existir argumentos machistas de siglos pasados que consideran a la mujer como un ser inferior al hombre. Y comento que no sé si es ahora el momento, porque es fácil rebatir que ahora debemos hablar de paro, pensiones y demás; dejando estos temas de banda. Puede ser, no lo niego. Igual que podríamos buscar otro sistema que no fuera el orden del abecedario. También podría ser. Pero debemos empezar en algún momento y encontrar el sistema más justo.

Lo que está muy claro es que la justicia no está en la situación actual donde siempre se prioriza los apellidos del varón. Además, no nos engañemos: la derecha y , sobre todo, la derecha extrema, siempre estará en contra de las políticas de igualdad en su conjunto. Nunca es la ocasión oportuna, ni ahora ni nunca. La situación actual ya les va bien y no ponen en duda, por ejemplo, que la cabeza visible de la iglesia católica deba ser siempre un hombre y ,bajo ningún concepto, una mujer. Ya me explicarán porqué.

El adiós de Miguel Ríos

2010-11-04T13:04:00.000+01:00

Despedimos hoy a Miguel Ríos en Barcelona. Su última gira, su último concierto en nuestra ciudad. Casi con 65 años se retira, y lo hace como los más grandes: porque quiere, no porque lo echan. Casi 50 años haciendo música, haciendo el mejor rock and roll de este país. Para muchos el Boss español, para otros no tanto. En cualquier caso, uno de los mejores que se despide con una gira en grandes recintos por las principales ciudades españolas. Esta noche disfrutaremos del mejor rock, del mejor Miguel Ríos; lástima que sea por última vez. Aunque, como dice el propio artista: los viejos rockeros nunca mueren.

Polítiques d'ocupació amb futur

2010-10-19T11:36:00.003+02:00

L’atur és en aquests moments el principal problema del nostre país. La crisi econòmica ha fet molt mal a tots els nivells, però en el nostre cas ha estat especialment dura en el mercat de treball. Tots coneixem famílies que tenen algun dels seus membres a l’atur i ,fins i tot, moltes que tenen tots els seus membres. També no podem obviar que és entre el col·lectiu jove on l’atur ha fet més mal, arribant a taxes històriques mai conegudes. És evident , per tant, que la prioritat de qualsevol govern passa per treballar contundentment per acabar amb aquesta situació. Els socialistes ho estem fent i ho farem com a prioritat total i absoluta.

Els governs, amb bon criteri, han apostat per combinar les polítiques actives i passives d’ocupació. Aquests dies tots sentim parlar d’aquests termes i crec que és necessari saber la seva diferència. De forma molt sintètica, podríem dir que les polítiques passives d’ocupació són aquelles que tenen per objectiu el manteniment de les rendes dels treballadors; i les actives, per la seva banda, tenen l’objectiu de millorar i augmentar les possibilitats dels treballadors aturats a accedir novament al mercat de treball. Com a exemples, serien polítiques passives els 400€ mensuals per els aturats que han esgotat el dret al subsidi d’atur, i actives serien tot un seguit de programes i mesures d'orientació, ocupació i formació.

Des de Cerdanyola, el govern de la ciutat està treballant, conjuntament amb el govern de la Generalitat de Catalunya, per les polítiques actives d’ocupació. Ara mateix a la Masia de Can Serraperera tenim a 92 persones realitzant un Pla d’Ocupació Extraordinari, 50 joves menors de 25 anys realitzant les Noves Cases d’Ofici i tota una sèrie de cursos formatius i assessorament a tots els nivells. No és casualitat que el nostre Servei Municipal d’Ocupació sigui un exemple a seguir fins i tot per ciutats d’altres països. Volem seguir treballant i millorant el nostre servei i properament presentarem nous cursos i inciatives encaminades a millorar la formació i la ocupació dels ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola.

En definitiva, estem treballant de forma decidida i valenta en aquesta línia, apostant per un canvi de model i per sectors amb futur adequat a les noves necessitats de les empreses d’avui en dia i del futur. Seguirem treballant amb tot el coratge per sortir-ne d’aquesta situació encara més reforçats. Junts, ho aconseguirem.

Ha guanyat el PSM

2010-10-07T09:44:00.002+02:00

S’inicia una nova campanya mediatica per part de la dreta (i no tan dreta, com les últimes declaracions d’Alfonso Guerra) d’aquest país en contra de Zapatero, volent-li fer pagar els plats trencats per la derrota a les primàries de Trinidad Jiménez. És cert que va ser una proposta seva, però també ho és que ell no és presentava i que la militància del partit a Madrid no ha votat en contra del president, sinó a favor d’un candidat que ha despertat més il·lusió. Ja vaig dir quina era la meva opció per Madrid i aquesta ha sortit guanyadora.

Si hagués pogut votar, la meva opció era Tomás Gómez i mai pensant en Zapatero ni res semblant; sinó en el millor candidat per poder guanyar les eleccions, diguin el que diguin les enquestes. Estic amb Zapatero i amb Gómez i content amb que el meu partit tingui el sistema de primàries per escollir candidats. Ja pràcticament ningú dubta que la posició ara és molt més favorable per guanyar que abans de les primàries. Benvingudes siguin.

No vaig fer vaga el 29 - S

2010-09-30T13:56:00.003+02:00

Ahir vaig decidir no fer vaga. No va ser una decisió fàcil: analitzant objectivament les últimes actuacions del govern, és evident que els que més han pagat i pagaran aquesta crisi han estat els treballadors. També es cert que Zapatero ha caigut en moltes contradiccions: quan afirmava una vegada i un altre que aquesta crisi no la pagaria la classe treballadora i que les polítiques socials no es retallarien amb un govern seu. La realitat ha estat ben diferent com tots sabem.

Entre la militància de la JSC vam tenir un debat molt interessant entre partidaris de recolzar-la i partidaris de no fer-ho. Crec que des de que sóc militant és la primera vegada que un tema porta a opinions tan diferenciades; per algun motiu serà. Vaig sortir molt satisfet del debat i de pertànyer a aquesta organització i aquesta agrupació. Finalment, la llibertat de cadascun ha fet que alguns anessin a la manifestació i facin vaga i els altres a treballar, estudiar, etc.

I perquè no vaig fer vaga? Doncs perquè crec que no hi havia cap altre solució. No actuar hagués estat molt més perjudicial per tots i una irresponsabilitat sense límits per part de Zapatero. S'havien de prendre mesures per reduir urgentment el dèficit públic i l'atur. Mesures que no són populars i que no agraden a ningú, però que desgraciadament s'havien de prendre si no volíem enfonsar-nos en el pitjor dels pous.

Labordeta siempre

2010-09-20T22:44:00.002+02:00

No podía dejar de escribir unas líneas en recuerdo del gran Labordeta. Un gran hombre de grandes valores y principios. Luchador por las libertades y maestro en infinidad de facetas. Lo conocí en el Congreso, y a partir de ahí escuché sus canciones e incluso me interesé por su poesía. Sin lugar a dudas, un ejemplo a seguir para todos.

Hoy he vuelto a escuchar “Canto a la Libertad” y me ha emocionado mucho más que cuando lo hice la primera vez. Esta canción debe convertirse en el Himno Oficial de Aragón: como homenaje al gran maestro José Antonio Labordeta. Descanse en paz.

Eleccions primàries

2010-09-10T20:44:00.003+02:00

M'agraden les primàries per escollir els candidats a les eleccions, crec que són el millor sistema perquè els militants escollin al millor candidat. Tots sabem que molts cops les cúpules dels partits eviten aquest sistema i intenten tancar-ho tot en els despatxos, deixant de banda la decisió de la pròpia militància. A més, és innegable que activen la militància i engeguen una energia positiva que després es trasllada irremeiablement en l'electorat. Els militants no estan per enganxar cartells i moure banderes en els mítings -que també-, estan per treballar per un projecte comú, aportant el seu granet de sorra, cadascú a la seva manera. Una militància adormida, es un partit adormit.

Òbviament, escric aquestes ratlles arrel del procés de primàries al PSM, amb els candidats Tomás Gómez i Trinidad Jiménez. I, també, òbviament, el meu candidat és el primer. Per molts motius, però sobretot perquè s’ho ha treballat i perquè no és un projecte a curt termini, sinó amb continuïtat. A més, estic segur que guanyar les primàries, li donarà l’empenta que necessita per desbancar al terrible govern de la senyora Esperanza Aguirre.

Carrusel Deportivo vs Tiempo de Juego

2010-08-28T13:34:00.005+02:00

Ayer empezó Tiempo de Juego, con Pepe Domingo Castaño y Paco González en la Cadena Cope. Imagino que a estas alturas todos sabéis que estaban en la Ser y eran los presentadores de Carrusel Deportivo, el programa decano de la radio deportiva española. Los dos programas empezarón el día de ayer y, muy a mi pesar, debo reconocer que el auténtico Carrusel, está en la Cope. EL de las risas, el de los chistes, el de los anuncios, el de cuanto queda Jose Francisco... No hay color. He intentado dar una oportunidad a los nuevos, pero mi dial se iba cada dos por tres a la cadena los obispos.

No me gusta la Cope: ni lo que representa, ni sus programas, ni sus presentadores, ni su ideología; en fin, absolutamente nada. Intento no escucharla nunca (antes con Federico reconozco que lo hacía), no quiero saber nada con esta iglesia que no respeta a los demás.

Dicho esto, los domingos por la tarde no me quedará otra que escucharla. Porque me encantan Pepe y Paco y porque los escucho desde que tenía 6 años en el coche con mi padre.

Hasta siempre Miguel

2010-08-17T20:13:00.004+02:00

Nos ha dejado hoy una fantástica persona: Miguel Jiménez, más conocido como "El pájaro".Últimamente sólo se van los buenos, los mejores. Trabajador incansable por su barrio, Las Fontetas ,y su ciudad, Cerdanyola. Consiguió llevar adelante la Asociación de Vecinos de una manera excelente y ha dejado una huella que no se borrará nunca. Personas como él hacen de Cerdanyola cada día una ciudad mejor. Luchador de las injusticias y de las cosas más pequeñas del día a día, que muchas veces son las más importantes. Sin dudas hoy las Fontetas y Cerdanyola se quedan un poquito más huérfanas, pero estoy convencido que "El Pájaro" allá donde esté, seguirá trabajando por su barrio y su gente. ¡Hasta siempre compañero!

Anish Kapoor

2010-08-16T20:31:00.004+02:00

Visito el museo de arte moderno y contemporáneo Guggenheim de Bilbao. Ya lo había hecho 10 años atrás en el viaje de fin de curso del colegio Montserrat, pero esta vez ha sido totalmente diferente. Me ha impresionado de sobremanera las obras de Anish Kapoor (Bombay, India, 1954). No os preocupéis si no lo conocíais, yo tampoco hasta que visité el museo. Fue tan grande la impresión que me llevé que prácticamente no recuerdo nada más de mi visita. Son obras en general grandes y de colores intensos (rojos, negros, amarillos,etc), que interactúan entre ellas y el público que las observa. Cada uno de nosotros puede ver diferentes cosas y modificarlas por el mero hecho de ser observadas. Me pregunto qué pasará por la cabeza del artista a la hora de crear esas obras tan abstractas que dicen tanto con tan poco. Si visitáis Bilbao, aparte de comeros unos buenos pinchos con la copita de vino blanco correspondiente en el casco viejo (probé todos y creo que el mejor es uno que se llama como mi apellido), no olvidéis visitar el Guggenheim, vale la pena.

Hasta la vuelta

2010-08-06T20:55:00.001+02:00

Me voy una semanita al norte: Bilbao, Santillana del Mar y Santander. Es momento de reflexionar, desconectar y pensar un poco en todos los cambios que ha habido en mi vida en tan poco tiempo; laborales, pero también personales muy importantes. Han sido cambios radicales, inesperados, que me han trastocado en más de una ocasión: pasando de la euforia al fracaso en medio segundo y viceversa. Dejé, incluso, a mi otro yo, a mi pezón de fresa. Sabía que tomaba una decisión equivocada, pero tenía que tomarla. Hoy pienso que hice lo que tenía que hacer, mañana, ya se verá. Pienso que todo esto nos puede hacer más fuertes.

Me he dado cuenta que soy de esas personas que no saben hacer nada solo: no sé comer solo, no sé ir al cine solo, no sé tomarme un gintónic solo… me escudo siempre en mi pareja, en mis familiares y amigos (lo que a mi me gusta decir mi gente). Sin ellos, no soy nada. Me gusta compartir reflexiones, risas, conversaciones estériles, pero compartir al fin y al cabo. Algunos diréis que como todo el mundo, puede ser, pero para mi es imprescindible. Solo soy un auténtico desastre y mi vida queda totalmente desestructurada y sin sentido. Ahora vuelvo a tener la estabilidad que necesitaba y con la misma ilusión o más que el primer día. Estoy feliz y vuelvo a escuchar canciones tristes. Hoy vuelvo a ser yo y te miro y es sin que se note. Hasta la vuelta.

¿Era necesaria la prohibición?

2010-08-01T21:29:00.002+02:00

Aspecto de la Monumental de Barcelona en la primera corrida desde la prohibición. Sobran las palabras. ¿Era necesaria la prohibición?

No a la prohibició

2010-07-27T19:13:00.005+02:00

Mai he amagat la meva postura sobre les curses de toros, ni la meva simpatia per aquesta festa. Sempre he mantingut la mateixa postura: mai debatré amb algú antitauri, perquè senzillament tenen raó en el fons. Ara bé, que puc fer si m'agraden?

Entenc els toros com un art, una meravella més de la vida. La lluita del home davant la mort; els instants del tot o res. Això només ho pot aconseguir el toreig. Valoro molt la valentia del torero per posar-se davant d'un animal brau i de 500 quilos; pràcticament ningú és capaç de fer-ho. Aquest sentiment és difícil d'explicar i de fer entendre a algú que només veu el patiment d'un animal, i no la grandesa d'una festa cultural i un autèntic art que té molts anys d'història.

Escric això perquè demà és votarà, com tothom sap, la prohibició a Catalunya. Si no hi ha sorpreses, sembla que guanyarà suprimir les curses de toros. Demà serà un dia trist per Catalunya, molt trist. Els toros haurien de desaparèixer perquè la gent no va a la plaça, però mai per imposició. Ens estem acostumant a prohibir tot el que no ens agrada, sense respectar el lliure dret de l'altre, com fumar. I penso, molt sincerament, que aquest no és el camí. Qui no vulgui toros, que no vagi a la plaça, i qui no vulgui el fum del tabac, que no visiti els bars de fumadors.

Y sin embargo

2010-07-18T14:32:00.002+02:00

¡Pero que maravilla!

La mani y campeones del Mundial

2010-07-12T14:48:00.004+02:00

Este ha sido un fin de semana de contrastes, de visiones, de realidades diferentes, pero de unión y de muestra de que aún seguimos vivos. El sábado nos envolvíamos en la senyera para defender nuestro Estatut y el domingo nos envolvimos en la bandera española para animar y ganar la final del mundial de futbol con España (¡qué bonito suena eh!). Los dos eventos fueron un éxito y acabaron de la mejor manera que podían acabar.

En la manifestación no conseguimos andar ni 150 metros en más de tres horas; creo que ni el más optimista de todos podía imaginarse una cantidad de gente como la que hubo. Algunos dicen que no teníamos que ir, que era una manifestación de independentistas y nacionalistas. Discrepo, era una manifestación en defensa de nuestros derechos y en contra de una sentencia injusta y sin sentido de un Tribunal Constitucional de escasa legitimidad, como todos sabemos. Lo siento, pero no: no voy a consentir que unos pocos se agencien del Estatut de todos, de nuestra senyera, y en definitiva, de nuestra nación. Catalunya somos todos y lecciones de catalanismo, no nos darán. Estábamos donde teníamos que estar.

El domingo el Parc del Turonet se llenó hasta la bandera con La Roja. No sé la gente que pudo haber allí, pero eran muchos, algunos hablan de más de 2000 personas. Quiero volver a agradecer a las AAVV del Turó y Fontetas y al Bar Restaurante el Paseo y Alaska, especialmente a Bauti y a Enrique, por apostar y arriesgar en tiempos difíciles. Han dado un servicio excelente a una demanda que pedía mucha gente en Cerdanyola y debemos agradecérselo. Creo que todo salió genial, la fiesta de después del partido con el DJ fue el colofón de una noche mágica que no olvidaremos nunca. La celebración del gol de Iniesta rodeado de la gente que quieres no tiene precio y que se quite la camiseta y recuerde a Jarque hizo que muchos recuerdos vinieran a la cabeza, sobre todo de todos aquellos que no están aquí físicamente con nosotros. Ahora sabemos lo que es ganar un Mundial, por fin. Hemos sido los mejores y hemos ganado, que no siempre ocurre. Queremos más, dentro de 4 años, a por el segundo.

Viva España! Y Visca Catalunya!

Pantalla gegant per veure la final

2010-07-08T18:41:00.005+02:00

A Cerdanyola tindrem pantalla gegant per poder seguir la històrica fita de la final del mundial on Espanya s'enfrontarà a Holanda. Gràcies a les AAVV de Fontetes i el Turó i als empresaris locals cerdanyolencs del Bar Alaska i Bar Restaurant El Paseo. Ells han apostat per arriscar i oferir a tots els ciutadans de Cerdanyola el partit en una pantalla gegant de tres per tres al Parc del Turonet. Cerdanyola no podia quedar-se al marge i com altres poblacions del voltant aplegarà a una gran quantitat de persones per poder disfrutar de l'històric partit.

En veiem diumenge a les 20:30h al Parc del Turonet! Podem!

El Constitucional, una camera més

2010-07-06T18:17:00.000+02:00

Una camera més, juntament amb el Congres i el Senat, per al PP, és el Tribunal Constitucional. Allà és on ha posat de moda guanyar el que no és capaç de fer-ho políticament amb els seus vots. Un Tribunal Constitucional amb 4 dels seus membres caducats des del 2007, perquè aquest partit no vol de cap manera la seva substitució.

Aquest tribunal és el que ha decidit retallar l’Estatut que havia votat el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i, el que encara és més important, el poble de Catalunya amb una immensa majoria. Aquest tribunal és el que també pot decidir sobre si els homosexuals tenen o no dret a contraure matrimoni i, el que està ara de màxima actualitat, si la nova llei de l’avortament podrà o no seguir endavant. Un despropòsit tot plegat.

En definitiva, tenim un partit que vol guanyar a través de la justícia el que no guanya amb la força dels vots. I un partit que utilitza els ideals, la moral i els sentiments com i quan els hi dona la gana, segons siguin els seus interessos a cada moment. Durant 8 anys van governar i no van tocar la llei de l’avortament, com tampoc tocarien si tornen el matrimoni homosexual. Van parlar català a la intimitat de la mà de Pujol i ara ho volen fer amb Mas. Contradiccions i més contradiccions, per un partit que l’únic que vol és recuperar el poder. Al cap i a la fi, l’Estatut, els homosexuals i l’avortament, és el menys important.

Rubalcaba y los tiempos en política

2010-06-27T19:56:00.005+02:00

Si me dieran a elegir un político, de todos los que tenemos en nuestro país escogería, sin lugar a dudas, a Alfredo Pérez Rubalcaba. Hoy domingo Juan José Millás le ha hecho un fantástico reportaje para "El País Semanal" que recomiendo profundamente. Es largo, pero vale la pena si os interesa el personaje y la pluma de Millás. Me quedo con una parte de una de las entrevistas, en la que Rubalcaba destaca la importancia que tiene, en política, los tiempos.

-¿Hay tensiones ocasionales entre su ideología y su práctica profesional?

-No hay tensiones entre mi ideología y mi práctica profesional. Más aún, no las hay entre mi biografía y mi práctica. ¿Recuerdas la huelga de transportes de junio de 2008?

-Mmm...

-Empezó un sábado o un domingo. La cosa se fue calentando y perdíamos el control del país. Aquella huelga del sector del transporte fue, desde el punto de vista del conocimiento, apasionante. El miércoles por la mañana pensé que había que tomar decisiones. Convoqué a mi gente y les dije: "Ahora mismo sacáis los camiones de la carretera de Burgos". "Pero ministro...", me decían. Nada, me los sacáis.

-¿Había problemas jurídicos?

-Ninguno. Y aquello lo taponaba todo, imagínate, una ciudad como Madrid en la que, por citar solo una cosa, no entraban los víveres. Había que mandar un mensaje de que aquello no podía ser. Fue una decisión comparable a la de Blanco con los controladores aéreos. Pero si lo hago el lunes en vez del miércoles me habría equivocado. Los tiempos son fundamentales. Bueno, aquel día me sentí raro. Algo colisionaba con mi biografía, algo me rechinaba...

-¿Y qué le rechinaba?

-Que yo sacara a unos trabajadores cuando hace 35 años yo habría ido allí a gritar a la policía.

I Festa PSC Cerdanyola

2010-06-22T10:08:00.009+02:00

Diumenge dia 20 de juny els socialistes vam celebrar la nostre primera festa anual a Cerdanyola, l’acte va reunir al voltant d’un miler de persones al llarg de dia, de les quals més de 500 van comprar el seu tiquet per quedar-se a esmorzar o dinar.

L’acte s’emmarca dins la programació anual d’activitats polítiques i de convivència que el PSC local desenvolupa habitualment, i en més raó aquest any que sent un any difícil per la situació general, també és d’eleccions i cal ampliar la difusió del missatge polític socialista. Aquest tipus d’actes permeten percebre de forma directe i immediata els posicionaments dels nostres conciutadans vers els diversos temes que els preocupen principalment, i per tant és un perfecte exercici de comunicació directe i sense intermediaris entre els polítics i els ciutadans.

L’acte comptà amb les intervencions del diputant nacional al Congrés, Dani Fernández, la diputada al Parlament, Montse Capdevila, la presidenta del PSC i alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, el primer secretari de l’Agrupació, Víctor Francos; i del primer secretari de la JSC, David Muñoz.

De les intervencions cal destacar la proposta feta per Carme Carmona de tornar a somiar una Cerdanyola millor i treballar per aconseguir-la, tal i com ja varen fer equips de govern socialistes amb anterioritat, en lloc de confiar en l’esforç individual d’algun il•luminat que com ell diu “ja coneixem”.

Per altra banda, Victor Francos va manifestar que no podem acceptar moltes lliçons “de fer ciutat”, principalment per que és una feina que ja em fet nosaltres durant molt anys i per que tots hem pogut veure els resultats de quasi set anys de governs excloents amb els socialistes locals, que sempre ha guanyat les eleccions, no com altres que freqüentment sembla que oblidin quin han estat els resultats electorals i s’autoerigeixen com a portaveus permanents d’una ciutat a la que no volen escoltar.

El diputat Dani Fernández va defensar la gestió de la crisi del govern Zapatero i apel•là a la militància i als simpatitzants a treballar per a fer pedagogia de la feina feta.

Una reforma laboral imprescindible

2010-06-16T09:57:00.000+02:00

El gobierno aprobará hoy en Consejo de Ministros la propuesta de reforma laboral, tal y como avanzó Zapatero días atrás. Ha sido imposible llegar a un acuerdo entre sindicatos y empresarios, tras reuniones y reuniones durante dos años. Me parece bien que el gobierno tome la iniciativa: con prácticamente un 20% de paro hay que tomar decisiones y no se puede estar eternamente esperando a un hipotético pacto. Poner de acuerdo a dos partes tan diferenciadas y con intereses tan contrapuestos es complicado, más aún en el contexto económico en el que nos encontramos. Por tanto, parece evidente que nuestro mercado de trabajo no funciona y necesita una reforma urgente si no queremos ir a peor. Necesitamos un mercado de trabajo menos rígido y con contratos menos precarios para los trabajadores. Podemos ponernos la bandera que queramos, pero toca tomar decisiones, actuar, gobernar. Y esto está haciendo el gobierno. Son medidas duras y que no gustan a nadie, como las de recorte del déficit, pero por responsabilidad debemos tomar. No es momento de pensar en votos, como están haciendo muchos, sino en el pais y en su futuro.

Cambio en la JSC de Cerdanyola

2010-06-11T14:04:00.002+02:00

Hoy, 11 de junio del 2010, dejaré de ser el Primer Secretario de la JSC de Cerdanyola del Vallès. Ha llegado el momento de pasar el relevo, de hacer un cambio en la dirección de la organización. Me voy con la consciencia del trabajo hecho y dejando la organización en las mejores manos que podría quedar. Creo que jamás habíamos tenido el capital humano que tenemos ahora, excelente. Ese creo que es mi mayor legado. Han sido 4 años inolvidables, donde he aprendido prácticamente todo lo que sé – o lo poco que sé- en política. No es un día dulce para mi, pero tampoco amargo. Tengo ganas de que la gente en la que he confiado, confío y confiaré siempre; tenga su oportunidad, como la tuve yo en su día.

Esta noche a las 20:30h celebramos la clausura de la asamblea en la sede del partido. Contaremos con la participación de la alcaldesa de la ciudad, Carme Carmona, con el Primer Secretario del PSC de Cerdanyola, Víctor Francos y con la Primera Secretaria de la JSC del Vallès Occidental, Alexandra Moreno. Cerrará la asamblea el discurso del próximo Primer Secretario de la JSC de Cerdanyola, que será, con total probabilidad, mi compañero y amigo David Muñoz. ¡Enhorabuena!

Tercer programa de Taula Rasa

2010-06-08T21:51:00.003+02:00

Extracte del bloc del programa:

El tercer programa de La Taula Rasa es van tractar temes com: les mesures del govern de Zapatero per rebaixar el dèficit públic, la reforma laboral i el poder econòmic de banquers i multinacionals. També es va parlar de la situació dels Ajuntaments i la seva dependència vers el negoci de la construcció, centrant el debat en el cas de Cerdanyola del Vallès i els territoris de la Plana del Castell.

Cap al final del programa els nostres convidats es pronuncien breument sobre temes d'actualitat com, per exemple, la consulta sobiranista a Cerdanyola, la vaga de funcionaris del 8 de juny o l'atac d'Israel a la Flotilla de la Libertad.

Descarrega el tercer programa aquí.

Sala d'estudi a l'Ateneu

2010-06-01T18:43:00.003+02:00

Per fi s’obriran sales d’estudi amb horari nocturn a Cerdanyola. No sé si recordareu que va ser gràcies a una moció de la JSC aprovada fa ja massa temps, allà cap a finals de l’any 2007. Mai va haver la voluntat política de portar-ho a terme pel govern d’aleshores, fins i tot és va habilitar la Biblioteca, però només en una ocasió. Ara tindrem la sala de l’Ateneu de 21h a 24h de dilluns a divendres. No és l’espai ideal, ni tampoc l’horari desitjat, però és un primer pas important.

Des de la JSC sempre hem cregut que l’espai era la Biblioteca i l’horari hauria de ser bastant més ampli i també els caps de setmana. Però la crisi impossibilita en aquests moments un esforç major per part de l’Ajuntament. Ara és necessari fer una potent campanya de comunicació perquè els joves de la ciutat estiguin informats que a la seva ciutat tenen un lloc per estudiar amb la tranquil•litat que molts cops no troben a casa seva. Sort en els exàmens!

Les dimissions de Moreno i Font

2010-05-14T12:55:00.005+02:00

Ja és oficial: Moreno i Font dimiteixen dels càrrecs al govern i al Consistori. Fins ara no he volgut comentar absolutament res, tot i que els rumors ja s'havien escampat per la ciutat uns dies abans, esperant que siguin els protagonistes els que, públicament, diguessin els seus motius. Motius que han estat única i exclusivament personals, tot i que alguns han intentat buscar on no hi ha, buscant un benefici partidista i inventant una crisis de govern que no existeix.

Si no fossin motius personals, els 2 protagonistes de les dimissions òbviament no haguessin acceptat realitzar una roda de premsa conjuntament amb l'alcaldesa de la ciutat, Carme Carmona, i el Primer Secretari del PSC de Cerdanyola, Víctor Francos. A més, Moreno, durant la presentació pública de la dimissió, va dir una frase que resumeix molt bé la situació: "faig més falta a la meva família que al meu partit on continuaré fins a l'últim alè". Una frase perfecta, justa, molt de la seva personalitat i d'una persona fidel al seu partit fins l'últim moment; que a mi, personalment, m'ha arribat al cor.

Des d'aquí vull donar les gràcies a tots 2 per la feina feta durant aquest anys. Especialment, i sense que la Carme Font s'enfadi amb mi (segur que no ho farà), especialment al José Miguel Moreno, que ha portat el timó d'aquest partit en els moments més difícils i durant una llarga travessia al desert i que ara, quan podem desenvolupar les nostres polítiques, ha de marxar perquè la seva família el necessita al seu costat. Gràcies Moreno! Gràcies Carme! Les portes sempre les tindreu obertes.

Per últim i com a ningú se li escapa, el número 13 de les llistes l'ocupo jo. No és la millor manera d'entrar com a regidor a l'Ajuntament, però aquestes coses venen quan menys t'ho esperes. Anuncio, des del meu bloc, que agafaré el relleu i entraré com a regidor. No puc garantir fer-ho tot bé, però si que posaré totes les meves ganes i il·lusió per treballar per la meva ciutat i la seva gent. Treball, per la meva part, no faltarà: aquí estaré per tot el que necessiteu.

Sempre Tamudo!

2010-05-08T14:15:00.005+02:00

Avui diem adéu a Raúl Tamudo: el millor jugador de tota la historia de l’Espanyol . És un adéu agre i que cap de nosaltres hagués volgut pel nostre capità i pel jugador que més alegries, amb diferència, ens ha donat. Però les circumstàncies ens han portat fins aquí i personalment crec que el jugador és molt més responsable d’aquesta situació que la directiva o el propi entrenador.

Dit això, crec que avui ens hem d’oblidar el màxim possible d’aquest trist final i acomiadar a Raúl Tamudo com és mereix. Els espanyolistes no podem oblidar aquell gol a la final de la copa del rei de València que va donar la volta al món, o aquell golàs al camp a Balaidos, el recordat per sempre tamudazo i tants i tants altres que han donat tantes alegries. Avui Tamudo ha de marcar: ho va fer a Sarrià i a Montjuic; no pot marxar sense fer-ho al nou estadi de Cornellà-El Prat. Més d’una llàgrima caurà avui a més d’un... Sempre Tamudo!

Valoració de "Can Sarau"

2010-05-04T10:06:00.005+02:00

Valoro positivament l’Espai Jove “Can Sarau” que aquest any l’ajuntament ha muntat per la festa major del Roser de Maig. Un espai obert a tothom, sense sectarismes de cap tipus i de cara a tots els públics joves de la ciutat. Ha estat el primer de molts que espero vinguin en un futur i on podem , entre tots, corregir les coses que es poden i s’han de millorar. Amb una publicitat mínima (no és va fer cap cartell), per no dir inexistent, divendres va haver una afluència acceptable de públic i dissabte, un cop va acabar el futbol, feia goig veure com estava el pavelló Can Xarau. Ara ens hem de reunir totes les entitats que hem participat, i les que ho vulguin fer, per començar a treballar per les festes de l’any vinent. Aquestes han estat un èxit, però hem d’aconseguir que les properes siguin encara millors!

Descarrega el segon programa de Taula Rasa

2010-04-29T09:35:00.000+02:00

Ja podeu descarregar el segon programa de Taula Rasa aquí. En aquesta ocasió els convidats érem: Daniel Mallén (JERC), Pol Ribas (Espai Buit, Comissió de Festes Majors Alternatives), Marc Escribano (AMC L'Escorxador) i jo mateix. Els temes de debat eren: Festes Majors Alternatives vs Can Sarau; i Democràcia. La meva opinió ens els dos temes crec que us la imagineu. Ja em direu que us sembla!

El PP de Badalona y la inmigración

2010-04-27T18:16:00.003+02:00

El PP de Badalona ha repartido, junto con la presidenta del partido en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, un panfleto claramente xenófobo y ofensivo; no sólo hacia las personas contra las que iba, sino contra cualquiera que tenga un mínimo de sentimiento. Esta vez se han pasado de la ralla, con el lema de “No queremos rumanos” en el panfleto en cuestión. El PP ha pedido perdón, pero Albiol, portavoz del PP en Badalona, aún no ha dicho esta boca es mía. Sánchez Camacho, la centrista que venía a recuperar el espacio del PP en Catalunya, se ha quitado la careta y ha encarado el debate de la inmigración sin complejos. La solución al problema de la inmigración es fuera los rumanos, perfecto, vamos bien. Pero lo peor de todo, es pedir perdón 24 horas después de ver la repercusión que ha tenido un acto que has hecho con una sonrisa de oreja a oreja. Hay que ser consecuentes, Alicia.

Me da mucho miedo este discurso xenófobo, más aún dentro de un partido de gobierno (o que al menos pretende serlo). Ya sabemos que PXC son unos racistas (ojo, con opciones a entrar en el Parlament), pero el PP debería tener un discurso un poco más elaborado. Más aún, cuando fue en su etapa de gobierno cuando más inmigrantes ilegales entraron a España. La inmigración ilegal es un problema, efectivamente, pero no podemos olvidar lo más importante: estamos tratando con personas.

El nou Cerdanyola Info

2010-04-26T19:40:00.003+02:00

El diari digital Cerdanyola.info renova el seu disseny en període de proves

Celebro el nou disseny del portal d'informació www.cerdanyola.info. Crec que aquest s'ha convertit en el millor mitjà de comunicació local: per la seva qualitat i per la rapidesa a l'hora de publicar les notícies. Més ara, que desgraciadament els llançaments dels altres mitjans de comunicació ha baixat de forma considerable i és molt més complicat recopilar un exemplar. El nou portal s'ha adaptat als elements web 2.0 i té una vista molt més moderna i accessible. Només trobo a faltar un apartat per comentar les notícies; tot i que és poden valorar, però només positivament.

El hueco en el que anido

2010-04-22T13:00:00.002+02:00

Y, como la tierra generosa abraza la raíz
de un frutal encendido, yo te abrazo a ti.
Y abrazo tu ropa, no sé, tus maletas
tu rostro, tus dudas, tus pies, su huella,
tus manos y hasta tus zapatos,
tu pena, mi castigo,
la curva de tu espalda,
el hueco en el que anido.

Ismael Serrano

¿No es precioso?

Haurem de demanar perdó

2010-04-20T12:37:00.002+02:00

El derbi ha passat i la conclusió que trec de tot plegat és que al final haurem de demanar perdó. Així és, tota la parròquia blanc-i-blava hauríem de demanar perdó: jugadors, directius i aficionats; posar-nos de genolls i baixar el cap, tot per haver plantat cara al poderós, a l’intocable. Hem de demanar perdó per jugar amb ganes, amb intensitat, per esforçar-nos al màxim, per omplir un estadi amb 40.000 persones, per animar. No podem sortir amb aquestes ganes al camp, hem de sortir atemorits, cagats. L’altre equip de la ciutat de Barcelona mereix un respecte, mereix que ens deixem passar la mà per la cara. Al cap i a la fi hauríem de demanar perdó pel simple fet d’existir. No ens enganyem: molestem. Molestem al nacionalculerisme. Catalunya només un club. Però pericos, la realitat és som més vius que mai. Només nosaltres sabem el que significa l’Espanyol i tot el que hi ha darrera d’aquests colors. Som la força d’un sentiment i per molt que vulguin no acabaran amb nosaltres. No surrender. Em quedo amb una pancarta que és va veure dissabte a Cornellà: “Aquest sentiment mai el podreu comprar”.

La passarel·la

2010-04-16T12:10:00.004+02:00

En aquest cas, 2 imatges valen més que mil paraules...

(Fotos JR Urbano)

Ahir vaig assistir a l’assemblea que és va organitzar a l’Altis per informar als veïns de la situació actual de paralització de les obres de la passarel·la del Riu Sec. El que més em va cridar l’atenció és que de les 40 ó 50 preguntes que van formular, totes coincidien en el fet de considerar la passarel·la totalment innecessària i molt lletja estèticament; menys una intervenció d’un conegut militant d’EUiA que és va mostrar a favor. El meu partit sempre s’ha manifestat en contra d’aquesta infraestructura per molts motius: nul·la utilitat, cost desorbitat, estèticament horrorosa i, a més, de difícil i costosa neteja. Algú d’ICV o del PP (per mi els responsables polítics) haurien de justificar d’alguna manera la realització de la passarel·la. Si no teníem prou amb tots aquets inconvenients, ara ens trobem amb aquest enorme problema. La obligació de l’Ajuntament era parar les obres immediatament i ara buscar solucions i responsabilitats. Això no pot quedar així.

Per altra banda, sóc de la mateixa opinió d’un veí que va intervenir ahir afirmant que no s’hauria d’invertir ni un sol euro en el Riu Sec i estalviar per tapar-ho d’una vegada . Quans diners s’han gastat al Riu Sec per estar d’aquesta manera? Fer una obra d’aquestes magnituds té un cost elevadíssim, però si no comencem algun dia a estalviar, o les obres per petites que siguin, mai acabarem i continuarem amb un riu que és una autèntica claveguera.

Per cert, el semàfor vermell d’ahir dia 15/04/2010 al senyor Antoni Morral de La Vanguardia és històric i una mostra més de la ficada de pota monumental que va cometre.

Aturades les obres de la passarel·la

2010-04-14T17:27:00.004+02:00

Foto: JR Urbano

Cada dia que passa hi ha més motius per justificar el canvi de govern que va haver a la ciutat. La gestió d’ICV ha estat un fracàs absolut al capdavant de l’alcaldia. Avui ens hem assabentat de la última (esperem que així sigui):

Les obres de la passarel.la del riu Sec s'aturen per riscos d'inundabilitat del passeig de les Acàcies

Un decret d’alcaldia, signat pel senyor Antoni Morral, va tirar endavant les obres, tot i que existien informes tècnics que no ho aconsellaven. És una més, de moltes. L’actual govern no ha tingut més remei que paralitzar immediatament les obres per evitar causes majors.

Aquestes ja eren unes obres totalment innecessàries segons el meu modest punt de vista i d’un dubtós gust arquitectònic , per no dir que era una passarel·la horrorosa amb un tubs blancs que no havia per on agafar-los. El cost de la obra era de prop de 2 milions d’euros i ara ha de quedar aturada. Gràcies Morral, encara estem pagant les conseqüències de la teva gestió.

Apoyo a Garzón

2010-04-09T12:05:00.002+02:00

Como no podía ser de otra manera, apoyo a Garzón. Un señor que fue capaz de promover una orden de arresto a Pinochet por crímenes contra la humanidad, meterse en la desaparición de españoles durante la dictadura argentina, destapar el caso Gürtel o abrir una causa contra los desaparecidos del franquismo, entre otros muchos casos, me merece todos mis respetos y simpatías.

Es surrealista, por no decir otra cosa, que pueda ser inhabilitado el mejor juez que ha tenido este país y, además, que sea la Falange española la que ha sentado a Garzón en el banquillo. Toca mojarse, toca movilizarse por él; como hizo metiéndose en el barro (y la mierda) de casos en los que nunca nadie quiso meterse. Ahora nos toca a nosotros, a la sociedad en su conjunto. Se nos tiene que oír, no podemos consentir que Baltasar Garzón sea inhabilitado por los celos y en muchos casos la mala fe de algunos de sus compañeros.

New York II

2010-04-07T20:38:00.004+02:00

Me equivoqué: NY no es la mejor ciudad del mundo. Como me dijo Jordi: NY es la ciudad del mundo. Todos deberíamos tener la oportunidad de ir, al menos, una vez en la vida.

New York I

2010-03-30T13:48:00.001+02:00

No he estado nunca, pero estoy seguro que no me va a decepcionar: Nueva York es la mejor ciudad del mundo. Siempre he dicho que si me dieran un destino a elegir, sólo uno, no dudaría ni un solo segundo cual sería. Mañana cumpliré un sueño que persigo desde hace mucho tiempo: pisando Manhattan y durmiendo en el Soho. Aquello que escribió una vez Sabina, que al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver, seguro que no se cumplirá conmigo y Nueva York.

Mayor Oreja es ya un cadáver político

2010-03-26T20:23:00.008+01:00

Jaime Mayor Oreja afirma que ETA y Zapatero 'son aliados potenciales.

No sé que os parecen las declaraciones de Mayor Oreja, personalmente me parecen las más asquerosas, repugnantes y repulsivas que haya dicho nunca un político. Mayor Oreja tras estas declaraciones ha traspasado todos los límites permisibles en democracia y ha pasado a ser un auténtico cadáver político, sin ningún tipo de credibilidad y que únicamente le querrán los cuatro hooligans de extrema derecha que anidan en el Partido Popular.

Comença Taula Rasa

2010-03-25T12:53:00.003+01:00

Ha començat a Cerdanyola Ràdio un nou programa d’actualitat juvenil anomenat Taula Rasa, presentat i dirigit pel Sergio Rodríguez, més conegut com Chache. Podeu visitar el bloc del programa aquí i descarregar-vos la primera emissió en aquest altre enllaç. La primera emissió crec que ha estat un èxit i pot ser l’inici d’un programa amb molt futur a la ciutat. Espero que us agradi!

Alfons Godall i el pensament únic

2010-03-17T09:02:00.002+01:00

Atenció socis del Barça al candidat Godall:

Alfons Godall: "No me gusta una F1 con pilotitos madridistas ni periquitos"

Aquí, a Catalunya, s’ha de ser del Barça i nacionalista per ser un català de veritat. La diferència, la diversitat, està mal vista. Aquest pensament únic, que a alguns els hi pot semblar d’altres èpoques, està més present a la societat d’avui en dia del que ens pensem. S’ha de ser curt, molt curt, perquè t’agradi un esport com la F1 (per cert, a mi no m’agrada gens) i no seguir-la perquè hi hagi pilots que són de l’Espanyol i del Reial Madrid (Alguersuari y Alonso). Si jo fos soci del Barça em pensaria dues vegades votar a aquest “nou Gaspart”.

Un moment de l'Escola

2010-03-15T15:05:00.004+01:00

Si he de quedar-me amb un sol moment, un sol instant, de tota l’Escola de Formació Domingo Sánchez ; sense cap tipus de dubte, em quedo amb aquest. Emotivitat i molts records van venir al cap de tots els que hi érem allà presents.

Foto: JR Urbano

I Escola de Formació Domingo Sánchez

2010-03-09T17:15:00.001+01:00

Ens faria molta il·lusió que vinguessis…

Corridas de toros, no; 'correbous', sí

2010-03-05T11:49:00.004+01:00

¿Estamos en contra de los toros o de de todo lo que huela a España y/o español?

Por favor, seamos serios, si se defiende la prohibición de los toros por el maltrato animal no tiene ningún sentido mantener los correbous. Si así se hace, lo que se demuestra es que detrás de la ILP no está una lucha por la defensa de los animales, sino una lucha por acabar en Catalunya con todo lo que represente a España. Y esto es engañar a todos los que firmaron el conocido manifiesto, que en su gran mayoría no lo hicieron por este motivo. Mi postura sobre los toros es de sobras conocida, pero estas medias tintas antiespañolas aún me gustan menos que las prohibiciones absurdas.

Corridas de toros, no; 'correbous', sí

Digues la teva!

2010-03-03T19:14:00.002+01:00

Demà dijous a partir de les 17:00 de la tarda la JSC de Cerdanyola del Vallès hi serem presents a la Plaça de la Biblioteca recollint propostes per millorar la societat dels joves de la nostra ciutat. Presenten la nova campanya de la JSC del Vallès Occidental “Digues la teva!”.

És mentida

2010-02-25T11:05:00.003+01:00

Sembla que la mentida i l’engany s’han instal·lat en les maneres de fer política d'ICV Cerdanyola, la doctrina del líder suprem ha calat en els tendres esperits dels joves, i no tan joves, d'esquerres i ecologistes “de debò”.

Ho diem perquè a falta de discurs polític creïble, i després de 6 anys de pena i tristor que han buidat la caixa municipal, esperen que els ciutadans de Cerdanyola ens creiem les seves mentides.

•És mentida que a Collserola es vulgui fer un camp de golf.

•És mentida que es vulgui canviar el que ja hi era.

•És mentida que el municipi planeji intervenir a la zona.

•És veritat que les al•legacions presentades donen a Cerdanyola el control de les zones, és a dir, que Cerdanyola, i no Barcelona com volia ICV, decidirà què es fa a les zones assenyalades.

A títol de recordatori i per avaluar la trajectòria "verda" i la credibilitat d'alguns:

•És cert que el període en el que més arbres s'han tallat a la ciutat ha estat en el període Morral.

•Mai a la ciutat s'havia construït/planificat (pisos i equipaments) a zones considerades com a verdes, excepte en el període Morral.

•Mai ningú havia planificat construïr sobre un abocador, excepte els planificadors del període Morral.

Esperem que els ciutadans de Cerdanyola no siguin ingenus i no s'empassin els dubtes i les mentides que volen sembrar alguns.

JSC Cerdanyola

Rajoy vuelve a decepcionar

2010-02-18T15:07:00.002+01:00

Zapatero llegó en su peor momento y volvió a salir reforzado de un debate con Mariano Rajoy. Creo que este es el mejor resumen del debate de ayer sobre la crisis económica en el Congreso. Los socialistas satisfechos por lo que nos podía haber caído y no nos cayó; y los populares defraudados por lo que pudo haber sido y no fue.

El presidente del gobierno destila optimismo- pese a la tremenda situación que estamos viviendo- , mientras que el líder de la oposición todo lo contrario. Mientras esta sea la tónica que sigan estos debates (y en general la política de los dos partidos mayoritarios), creo que Rajoy lo va a tener muy difícil para conseguir la victoria del Partido Popular. Debe ser muy triste tener una situación tan a huevo (permitidme la expresión) y no ser capaz de darle la vuelta a la tortilla. Es cierto que las encuestas dan al PP por delante en intención de voto, pero también lo es que Zapatero está mejor valorado y que Rajoy no despunta; sino más bien lo contrario. Que Rosa Díez sea la líder mejor valorada me lo ahorro por estupefacción.

En fin, a lo que iba: si Rajoy no es capaz de gobernar su propio partido, ¿cómo pretende gobernar el país?. Que siga mucho tiempo como líder de la oposición y candidato a la presidencia del gobierno; es la mejor noticia para los que seguimos apostando por una política de izquierdas y progresista en España.

Las formas de hacer política

2010-02-16T15:12:00.000+01:00

Hace ya varias semanas que ha empezado una campaña por parte de la coalición de ICV-EUiA basada básicamente en dos objetivos: hacerse las víctimas y dilapidar al Primer Secretario del PSC de Cerdanyola Víctor Francos. Todo hace indicar que hasta las elecciones del 2011 esta va a ser su estrategia para conseguir, de una vez por todas, ganar en Cerdanyola. Triste, ¡muy triste! Nuestra ciudad necesita un buen gobierno, pero también una oposición a la altura de las circunstancias que fiscalice y proponga alternativas. Los ciudadanos saldremos ganando, sin dudas.

Critican las formas y se sienten insultados cuando escuchan la realidad. Son incapaces de responder con argumentos y únicamente pueden responder con levantarse del pleno y marcharse; tal y como hicieron en el pleno de presupuestos. No quieren escuchar cómo han dejado la ciudad y cómo piensa el nuevo gobierno reconducir la situación. Pretenden dar lecciones de formas de hacer política, cuando las lecciones más podridas de hacer política las han realizado precisamente ellos: pactando con el PP a cambio de dar un sueldo de 50.000 euros a su ex máximo dirigente Antonio González; o contratando a un asesor de juventud que ha cobrado religiosamente sus nóminas pero no ha pisado su puesto de trabajo. Y mil ejemplos más, que por cuestión de espacio más vale ahorrarse. Pero la pregunta es, ¿Con qué cara pretenden dar lecciones de hacer política después de los precedentes que han marcado? Un poquito de seriedad, por favor. Lecciones, las justas.

Finalmente existe una dilapidación total absoluta contra Víctor Francos. Le tienen un pánico tremendo y se ha convertido en el nuevo muñeco vudú socialista. Lo que no saben es que están pinchando en hueso. Todo empezó cuando el señor Morral lo nombró en rueda de prensa como “aquel que ahora dicen que manda en el PSC”. En fin, el respeto a la militancia socialista y al partido con más apoyo en Cerdanyola (que escogió a su máximo dirigente de forma democrática en asamblea) lo dejamos para otro momento. Estas son las buenas formas de hacer política, tomemos nota.

Aquestes són les formes?

2010-02-11T19:30:00.001+01:00

ICV-EUiA i el PP abandonen el ple de Cerdanyola en aquets moments...

Jubilarse a los 67

2010-02-03T18:58:00.001+01:00

Las pensiones y su futuro siempre han sido un tema delicado e impopular. Es evidente que la viabilidad del sistema, con las características actuales, es imposible. Ahora bien, son muchos los que se han aprovechado de esta cantinela, sobre todo las entidades financieras, para gestionar estos planes que mueven miles y miles de millones. Con el ahorro del futuro no se juega y siempre he pensado que debe ser el Estado quien gestione este capital.

Debemos ser muy cautos y cuidadosos con las medidas que se pueden adoptar. Retrasar la edad de jubilación a los 67 años es una medida eficiente para la viabilidad del sistema, ¿pero es equitativa? ¿Justa? Seguro que no. ¿Con que cara le podemos decir al butanero o al paleta de la obra de delante de casa que debe jubilarse a los 67 años? Existen otras medidas para garantizar el sistema, empezando por acabar con las prejubilaciones millonarias (la media de jubilación en España es de 63 años) o premiando a los que se jubilen más tarde. Debemos incentivar el trabajo, nunca imponer. Y lo peor de todo es que nuevamente, nosotros, no damos ejemplo.

Nova web JSC Cerdanyola

2010-01-27T12:29:00.000+01:00

Per fi em deixat el bloc de la JSC de Cerdanyola i tenim pàgina web pròpia. Han estat molts anys treballant i lluitant per aconseguir una web, però sempre per un motiu o per un altre mai ho aconseguíem. Us convido a donar-vos una volta aquí i comentar qualsevol cosa que és pugui millorar. Per últim, gràcies a tots els que l’han fet possible!

La SGAE, les perruqueries i demés

2010-01-20T09:47:00.001+01:00

No sóc dels que critiquen a la SGAE, simplement per ser la SGAE i sense cap tipus d’argument. Defenso que ha d’existir una entitat (o el que sigui) que defensi als autors i creadors; per tant, aquest escrit no pretén ser un més dels que podem llegir de crítica feroç contra aquesta societat. Penso que els autors tenen tot el dret del món a cobrar pel treball que fan, com qualsevol altre persona que treballi. El problema està en que encara no s’ha trobat la manera de combinar el món actual globalitzat que tenim , la revolució d’Internet i que els autors cobrin pel treball que fan.

La pirateria no és la solució al problema i tots abusem de la pirateria, com tampoc ho és intentar exprimir des de la SGAE al màxim: cobrant pels CD’s un cànon, cobrant per concerts benèfics on ningú cobra, o cobrant, com està ara de màxima actualitat, a les perruqueries per tenir un fil musical als seus establiments. ¿s’imaginen si els perruquers demanessin un cànon per cada persona que entra a les oficines de la SGAE després d’anar a les seves perruqueries? ¿no són drets d’autor un bon pentinat o un bon tall?

Aquestes preguntes, que poden semblar una barbaritat (i que són una barbaritat), estan a la mateixa alçada de voler cobrar drets d’autor per posar música als establiments. Insisteixo, la SGAE té un greu problema de comunicació i de voler exprimir al màxim el monopoli que ostenta. Aquest no és el camí a seguir: d’aquesta manera només donen ganes de continuar piratejant música i cinema. El camí és un altre, Internet ha estat una autèntica revolució i necessitem d’un altre revolució per buscar un sistema per combinar l’accés econòmic o gratis (amb publicitat) juntament amb uns autors que han de cobrar pel treball que realitzen.

La oposició que tindrem?

2010-01-14T08:50:00.002+01:00

Ja tenim les primeres mostres de com serà la oposició que practicarà ICV-EUIA a Cerdanyola del Vallès. Les seves maneres de fer queden demostrades a l’últim escrit que han enviat a la premsa. Aquí tenim un bon exemple: “I posats a informar a la ciutadania, estaria bé que informés de quin és el contingut del pacte amb CiU i de per què ha possibilitat que des del passat 16 de desembre l’autèntica alcaldessa de la ciutat sigui Consol Pla i no Carme Carmona”.

Tenim un poti poti interessant: l’odi cap a la Consol Pla, la crítica per la crítica al principal partit del govern i, a més, comencem una campanya de descrèdit de la Carme Carmona. En qualsevol cas, dubtosa i jo diria que dolenta manera de començar de la nova oposició. Avui tenim el primer ple del nou govern (un ple que també han criticat perquè no es va fer al desembre), veurem com van les formes d’actuar de cadascú.

El papel de Laporta

2010-01-13T12:12:00.002+01:00

Dicen que tanto en CIU como en ERC están nerviosos ante la posible candidatura para las elecciones autonómicas de un partido político nuevo liderado por el actual presidente del Barça Joan Laporta. Es más, incluso Reagrupament, partido nuevo del anterior conseller Carretero, podría verse sin prácticamente opciones si Laporta se presenta. En cualquiera de los escenarios, lo que queda meridianamente claro es que el voto independentista y nacionalista se divide de forma considerable para las próximas elecciones que tenemos los catalanes.

Lo cierto es que Laporta es un tipo que me cae bien, más allá de las diferencias ideológicas que podamos tener y de mis nulas simpatías por el club azulgrana. Digamos que en esas encuestas que suelen aparecer en la prensa de con que personaje conocido te tomarías una copa; para mi un candidato seguro sería el presidente del Barça. Además de las cuestiones personales, es innegable que su gestión ha sido prácticamente impecable, más allá de cuatro salidas de tono que ha tenido. Mezclar futbol y política siempre me ha parecido un error, pero lo cierto es que Laporta jamás ha escondido su ideología y se presentó a las elecciones con el nacionalismo unido al barcelonismo como bandera. Es decir, las cartas estuvieron boca arriba en todo momento y los socios sabían lo que votaban. Nos guste más o menos, los socios son los dueños del club y, por tanto, ellos y solo ellos deciden quienes son sus representantes y gestores.

Así, aunque pudiera parecer mentira, Joan Laporta puede tener la clave de las elecciones autonómicas en Catalunya si es capaz de aglutinar una parte del voto de CIU, de ERC y de Reagrupament. Veremos como van las cosas cuando formalice, si lo hace, su candidatura. De todas maneras, el fin de estas elecciones es saber si el Govern d’Entesa sumará o no sumará los 68 diputados necesarios para llegar a la mayoría absoluta y que papel jugará Laporta en todo esto.

França multarà per portar el burka

2010-01-07T21:40:00.003+01:00

França multarà per portar el burka

No sé que us semblarà a vosaltres, personalment em sembla una mesura exemplar. La primera vegada que vaig veure a una dona amb burka va ser a Londres i em va impressionar moltíssim: anava acompanyada per descomptat del seu marit (el qual amb aquesta llei també li tocaria pagar). A Barcelona, afortunadament, mai he vist a ningú. I espero continuar així molt de temps.

He llegit que el Partit Socialista Francès està dividit davant d'aquesta llei, una pena. A les persones que defensen "la llibertat" de dur aquestes peces simplement els convidaria a posar-se una d'elles i passejar pels carrers de la seva ciutat durant 5 minuts. Estic convençut que tindran més que suficient per canviar d'opinió.

Adiós 2009

2009-12-31T19:48:00.004+01:00

Este año no haré el resumen del año que acaba, algo que he hecho en alguna ocasión para este blog. Ha sido tan catastrófico el 2009 que simplemente no me apetece hacerlo. Si quiero desearos a todos y todas los y las que entráis por aquí un feliz 2010.

Tindrà ICV un nou militant?

2009-12-22T13:35:00.001+01:00

És confirma la baixa de militància del senyor Antonio González com a militant del PP. La solució final és fàcil: abans de que em facin fora me’n vaig. En el fons ha de ser trist, molt trist, acabar d’aquesta manera després de 23 anys com a regidor. No diré que podia haver marxat per la porta gran, però estic convençut que desprès de tants anys treballant pel PP de Cerdanyola ( de millor o pitjor manera), podia acabar la seva carrera política (almenys dintre del PP) d’una manera ben diferent.

Crec, sincerament, que ell solet s’ha buscat els problemes i tenir aquest final. I tot per donar suport a un partit, ICV-EUiA, que en teoria està situat a les antípodes de la ideologia que ell representa, però que l’ha donat un sou i un poder mai assolit per la dreta espanyola a la nostra ciutat . La seva etapa final ha estat caracteritzada i fonamentada en l’odi visceral cap als sociates i l’amor incondicional a l’alcalde Morral. Un odi i un amor que segurament mantindrà en els mesos que queden fins les eleccions del 2011 amb la seva acta de regidor. En aquests moments ICV-EUiA conta amb l’Antonio González i podem estar segurs que el seu vot anirà unit al del grup que abans ostentava l’alcaldia.

No estaria malament que l’anterior líder del PP acabés militant a ICV si tants punts en comú tenen i el tàndem per les eleccions municipals del 2011 sigui Morral-González. D’aquesta manera, és possible que d’una vegada per totes Antoni Morral guanyi una eleccions a Cerdanyola.

El fracàs definitiu de les consultes

2009-12-14T19:01:00.000+01:00

Ja vaig escriure fa unes setmanes sobre el referèndum que es va celebrar a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya, afirmant que el resultat no havia estat tant bo com els organitzadors volien fer-nos creure. Ahir, 13 de desembre, és va tornar a repetir una experiència semblant, tot i que amb una mostra molt més gran i, per tant, amb una fiabilitat major. El resultat ja el sabíem abans de la celebració, però a més ara tenim la constatació del fracàs : participació molt i molt baixa i guanya el si per golejada perquè els del no preferim no anar a votar.

La realitat és que la independència no interessa a la ciutadania i som una gran majoria els que no entenem Catalunya sense Espanya, ni Espanya sense Catalunya. Ara és moment d’estar tots units i lluitar amb la força de l’autogovern que ens dona l’Estatut per treballar per una Catalunya millor. És moment d’estar tots units i esperar una sentència favorable del TC i no donar ales a la brunete mediàtica que el que només vol i desitja és fer mal a Catalunya. Deixem les consultes i , com ja vaig dir en l’anterior post, treballem pels problemes que realment tenim tots els que vivim en aquest fantàstic país.

Otra vez

2009-12-13T14:03:00.005+01:00

En pleno siglo XXI, que este penalty no pueda ser anulado por un simple vídeo que vea el árbitro durante 2 segundos, es increíble. Siempre se repite la misma historia y otra vez salimos perjudicados por un error arbitral contra el otro equipo de la ciudad de Barcelona.Lo siento, no creo en las casualidades. El villarato hace de las suyas y los árbitros saben que si quieren progresar en esa podrida federación deben hacer cosas como las de ayer. Sólo así son elegidos los favoritos: como Iturralde González. Una pena, pero es así. Por favor, que hagan ya la puñetera liga esa de los poderosos y jueguen entre ellos los que domingo a domingo salen beneficiados por los árbitros; los pobrecitos ya haremos la nuestra, donde todos seamos juzgados por la misma vara de medir.

PSC-PP (artículo de Concesa Sánchez)

2009-12-11T10:17:00.003+01:00

La señora Concesa Sánchez (mujer de Antonio González) me dedica una parte de su artículo, pero la gran parte la dedica a Manuel Buenaño: él es el "flamante" nuevo presidente del PP de Cerdanyola y, al fin y al cabo, sobre el cae el odio de la vieja guardia del PP de Cerdanyola. La señora de González piensa como su marido (ya saben que dos que duermen en el mismo colchón se vuelven de la misma condidición) y defiende a capa y espada a Antoni Morral, y odia de forma visceral a todo lo que huela a sociata. Copio el artículo publicado en el www.cerdanyola.info, seguramente prepare una respuesta en las próximas horas, de momento dejo el artículo por si alguno no lo ha leído.

PSC-PP

Según lo manifestado por Manuel Buenaño, el nuevo y flamante presidente y portavoz del PP de Cerdanyola, el PSC local ha ofrecido suculentas prebendas para que los votos del Partido Popular avalen y fortalezcan la moción de censura que al parecer presentarán PSC y CIU contra el actual alcalde Toni Morral: Dos asesores remunerados, un cargo de gerencia (con generosa gratificación e inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social) para el anterior portavoz, Antonio González, naturalmente a cambio de su silencio. Mejora de las condiciones de la actual concejal, Mónica Álvarez, con más salario e inclusión en la seguridad social, y otra prebenda, naturalmente superior, para el líder supremo Manuel Buenaño.

No creo que la situación requiera ningún cometario personal. Únicamente dejo a los lectores deduzcan por ellos mismos. Ah! Y para tener referencias para construir su conclusión, les aconsejo que localicen y lean la crítica que hacía en el Tot Cerdanyola (nº 1.119 de 20 de octubre) el militante del PSC Javi Montes. Por cierto, después de lo vertido en ese escrito, me imagino que Javi habrá manifestado su frontal oposición a la decisión de su partido (PSC) de pretender gobernar con la legitimidad obtenida con la abstención de algunos de los componentes del Partido Popular de Cerdanyola. Sobre todo por el modo en que se pretende obtener. En su crítica Toni Morral, Javi decía 'a canvi d'un sou'. En este momento es a cambio de cinco sueldos. ¿Quién da más?

Y como último preguntar, ¿aceptará Manuel Buenaño esos combolutos? Naturalmente, siempre le queda la demagogia de repetir aquello de 'lo hago para asegurar la gobernabilidad de la ciudad' ¡Que vergüenza! ¿No?

Concesa Sánchez